LA RESTAURACIÓ DEL PORTAL NOU D'ALTEA. Miguel del Rey
Aynat
Al llarg dels mesos de juliol
i agost de 2013 es van realitzar per part de l'Ajuntament d'Altea les obres de
recuperació i restauració realitzades per l'Empresa de José Ripoll baix la
direcció de l'arquitecte Miguel del Rey Aynat, amb la supervisió arqueològica
de D. Jaume Martínez.
Les obres es van centrar en
la recuperació de les restes originals de la porta oberta a 1743 sobre la
muralla de Llevant per facilitar la connexió de la Vila amb el populós raval de
Sant Pere o de Peixcadors. Es va observar l'existència de carreus sota la porta
que ha estat configurant el portal des de mitjans del segle XIX, possiblement
des de la desaparició de la muralla i la desaparició de la major part del
cadirat que construïa la porta, restes de la qual es poden veure en alguns
edificis propers al lloc o als murs dels aterrassaments de la glorieta propera.
De la mateixa manera es va observar en la part esquerra de la porta l'empremta
dels carreus i de les dovelles desapareguts, definint un fragment de l'extradós
de l'arc original de la porta del segle XVIII, la qual cosa ens va donar un
suport excepcional per poder conèixer les dimensions i la forma d'aquestes
peces que construïen una porta neoclàssica.
Amb aquestes dades es va
abordar la restauració del Portal, l'eliminació de la configuració que ocultava les restes originals
i es va eliminar algun element que envaïa l'escena de la porta, el qual encara
no permet la completa percepció de l'arc, es tracta de la balconada superior,
obert a mitjan segle XIX com a finestra enrasada a façana i que després d'una
desafortunada intervenció sobre aquest edifici va construir un voladís que no
permetia restauració alguna.
Les fàbriques originals van
patir molt en aquests cent cinquanta
anys, a més de l'espoli del cadirat, es van enfrontar a la construcció d'un nou
arc que resolgués la capacitat portant de l'arc desaparegut, per la qual cosa
es va construir un arc de profunditat capaç de suportar el ample del mur de la
muralla en pedra calcària de Les Quintanes conformat per diverses rosques
d'estretes dovelles, biax el qual van
quedar ocults els carreus originals que conformaven els murs inters originals
del Portal i que ara hem recuperat. L'estructura de formigó de la casa que
sobre ell hi es va construir de nou sense atendre a les restes de carreus
existents.
Sobre la intervenció cal
assenyalar que es va reconstruir de l'arc posterior que obri al Carrer Fondo,
per a això s'han realitzar unes cates on en què es van trobar els carreus que
marcaven l'ample del pas de l'antic arc; carreus de pedra sorrenca uns i de
calcària altres, havent-se deixat al seu lloc aquests carreus per marcar la
dimensió original de l'obertura. Donada la mala factura de l'arc i la seua
inestabilitat estructural, i no és un element protegit en si, es va determinar
la demolició, havent-se construït una rèplica exacta del mateix de manera que
es va garantir l'estabilitat de l'obra, en ser un pas molt transitat, mantenint
la forma i la memòria històrica en aquest espai.
A l'entorn de l'arc del
Portal Nou es va eliminar la volada en formigó del balcó superior que a més
d'afectar a la percepció del Portal, impossibilitava la construcció de l'arc
amb les dimensions de les dovelles originals, ni de cap mesura. Després
d'aquesta operació es van picar i sanejar els murs immediats a l'arc, deixant
vistes les petjades dels carreus originals, així com la presència dels nous
pilars de formigó de la nova estructura de la casa superior.
La reintegració volumètrica
parcial de l'arc del segle divuit s'ha disposat amb la construcció de tres
dovelles de marès similar a les originals, d'iguals dimensions, que marquen
l'arrencada de l'arc i acaben sobre el trasdós de l'arc original. A partir
d'elles l'arc es construeix amb l'amplada adequada però amb unes noves dovelles
que permeten passar baix la finestra
existent. Aquestes pedres són diferents, són calcària de color gris bru
provinent d'una antiga pedrera de la serra de Bèrnia.
Els murs sobre els quals
s‘alça l'arc mantenen el tarús original, igual que el mateix arc, el de la muralla renaixentista. Aquests s'han
construït amb maçoneria calcària a partir de les pedres sobrants de l'antic
arc; lluin-se amb un morter bastard de calç, limitant la intervenció per un
enfonsat de 15 mm que emmarca l'àmbit d'intervenció. A l'interior de l'arc s'ha
disposat a la part superior una volta reglada que configura la part superior
del portal.
S'ha practicat una neteja de
paraments de pedra; neteja manual amb raspall i esponja, sanejat de carreus,
picat de morters i la seua substitució per morters bastards de calç i ciment
amb sorres de riu que li donen color. Tot això mitjançant raspall suau o, si
s'escau la projecció en sec, amb equip de raig de silicat d'alumini granulat
(sense sílice lliure ia baixa pressió (0.2 - 1.5 bar) i amb un angle de 45º o
inferior, per a posterior reintegració volumètrica amb morters petris
específics de restauració tipus PARROT o similar, d'alta resistència i similar
acabat a la pedra existent en l'actualitat, per a més tard sanejar i rejuntar
les seues juntes amb morter de calç lleugerament acolorit amb pigments o terres
naturals, i tonificant les pedres que es han reposat en els espais que falten.
LA RESTAURACIÓN DEL PORTAL NOU DE ALTEA. Miguel del
Rey Aynat
A lo largo de los meses de Julio y Agosto de 2013 se
realizaron por parte del Ayuntamiento de Altea las obras de recuperación y
restauración realizadas por la Empresa de D. José Ripoll bajo la dirección del
Arquitecto Miguel del Rey Aynat, con la supervisión arqueológica de D. Jaume
Martínez.
Las obras se centraron en la recuperación de los
restos originales de la puerta abierta en 1743 sobre la muralla de Levante para
facilitar la conexión de la Vila con el populoso arrabal de Sant Pere o de
Peixcadors. Se observo la existencia de sillería bajo la puerta que ha estado
configurando el portal desde mediados del siglo XIX, posiblemente desde la
desaparición de la muralla y la desaparición de la mayor parte de la sillería
que construía la puerta, restos de la cual se pueden ver en algunos edificios
cercanos al lugar o en los muros de los aterrazamientos de la glorieta próxima.
De la misma manera se observó en la parte izquierda de la puerta la huella de
los sillares y de las dovelas desaparecidos, definiendo un fragmento del trasdós
del arco original de la puerta del siglo XVIII, lo cual nos dio un apoyo
excepcional para poder conocer las dimensiones y la forma de estas piezas que
construían una puerta neoclásica.
Con estos datos se abordó la restauración del Portal,
la eliminación de la forma que ocultaba los restos originales y se atendió a
eliminar algún elemento que invadía la escena de la puerta, el cual aún no
permite la completa percepción del arco, se trata del balcón superior, abierto
a mediados del siglo XIX como ventana enrasada a fachada y que tras una desafortunada
intervención sobre este edificio construyó un voladizo que no permitía
restauración alguna.
Las fábricas originales sufrieron lo indecible en
estos ciento cincuenta años, además del expolio de la sillería, se enfrentaron
a la construcción de un nuevo arco que resolviera la capacidad portante del
arco desaparecido, para lo cual se construyó un arco de profundidad capaz de
soportar el ancho del muro de la muralla en piedra caliza de Les Quintanes conformado
por varias roscas de estrechas dovelas, bajo el cual quedaron ocultos los sillares
originales que conformaban el quicio original del Portal y que ahora hemos
recuperado. La estructura de hormigón de la casa que sobre él existe se
construyó de nuevo sin atender a los restos de sillería existentes.
Sobre la intervención hay que señalar que se
reconstruyó de nuevo el arco posterior que abre a la Calle Fonda, para ello se
han realizaron unas catas donde en las que se encontraron los sillares que
marcaban el ancho del paso del antiguo arco; sillares de piedra arenisca unos y
de caliza otros, habiéndose dejado en su lugar dichos sillares para marcar la
dimensión original de dicha apertura. Dada la mala factura del arco y su
inestabilidad estructural, no siendo un elemento protegido en sí, se determinó su
demolición, habiéndose construido una réplica exacta del mismo de manera que se
garantizara la estabilidad de la obra en el espacio público, al ser un paso muy
transitado, manteniendo la forma y la memoria histórica en este espacio.
En el entorno del arco del Portal Nou se eliminó el
saledizo en hormigón del balcón superior que además de afectar grandemente a la
percepción del Portal, imposibilitaba la construcción de arco alguno sin
distorsionar las medidas originales del vano del arco, pues la casa ha rebajó
en su momento la cota original de forjados, imposibilitando ahora poder
reconstruir el arco con las dimensiones de las dovelas originales. Tras esta
operación se picaron y sanearon los muros inmediatos al arco, dejando vistas
las huellas de los sillares originales, así como la presencia de los nuevos pilares
de hormigón de la nueva estructura de la casa superior.
La reintegración volumétrica parcial del arco dieciochesco se ha dispuesto con la construcción de
tres dovelas de piedra arenisca similar a las originales, de iguales
dimensiones, que marcan el arranque del arco y acaban sobre el trasdós del arco
original. A partir de ellas el arco se construye con la anchura adecuada pero
con unas nuevas dovelas que permiten pasar bajo el vano de la ventana
existente. Estas piedras son distintas, son caliza de color gris pardo
proveniente de una antigua cantera de la sierra de Bèrnia.
Los muros sobre los que
se levanta el arco mantienen el plano inclinado original, igual que el propio
arco, que conserva el talud de la muralla renacentista. Estos se han construido
con mampostería caliza a partir de las piedras sobrantes del antiguo arco;
revocándose con un mortero bastardo de cal, limitando la intervención por un
rehundido de 15 mm que enmarca el ámbito de intervención. En el interior del
arco se ha dispuesto en la parte superior una bóveda reglada que configura la
parte superior del portal.
Se ha practicado una limpieza de paramentos de piedra; limpieza manual con cepillo y esponja, saneado de sillares, picado de morteros y su sustitución por morteros bastardos de cal y cemento con arenas de río que le den color. Todo ello mediante cepillo suave o en su caso la proyección en seco, con equipo de chorreado
de silicato de aluminio granulado (sin sílice libre y a baja presión (0.2 - 1.5 bar) y con un ángulo de 45º o inferior, para posterior reintegración volumétrica con morteros pétreos específicos de restauración tipo PARROT o similar, de alta resistencia y similar acabado a la piedra existente en la actualidad,
para más tarde sanear y rejuntar sus juntas con mortero de cal ligeramente coloreado con pigmentos o tierras naturales, y tonificando las
piedras que se han repuesto en los espacios faltantes
No hay comentarios:
Publicar un comentario