Ceràmica de la Ceramo a Altea. Miguel del Rey

Ceràmica de la Ceramo a Altea. (Val- Cast)

En la valoració i posta al dia del patrimoni industrial valencià, Altea aporta un element de gran interès al catàleg de materials d'una de les indústries punteres de la ceràmica valenciana de finals del segle XIX i primera meitat del s. XX, la fàbrica de La Ceramo a València. La coberta de la seua cúpula principal, la de l'Església del Consol, la rematada de la seua icona característica, obra del mestre d'obres don Adrián Vela Gadea, que al 1.904 va construir i va cobrir la cúpula amb escates blaves vidriades combinant el blau cobalt característic amb dibuixos blancs, que és avui referència en el paisatge alteà. Cúpula escamada, similar a les de les torres laterals de l'edifici de l'Ajuntament de València, en aquest cas metalitzades, que va construir el senyor Francisco Mora, l'arquitecte que a Altea també va dissenar la Casa del Marquès. Cúpula, la de l’esglèsia construïda amb nervis blancs en les arestes i peces especials amb boles blanques sobre peces semicilíndriques rematades en els seus cavallets amb uns caps equines en blanc, a la manera de falses gàrgoles.

Luis Fuster al pag 43 del seu llibre "La Iglesia de Nta. Señora del Consuelo", Altea 2003, dóna referència de la crònica escrita pel Capellà Cremades en 1904, en el qual s'indica la procedència de les escates de la cúpula major, diu: “..escama fabricada en la Cerámica del Camino de Burjasot, cerca de valencia, y propiedad de Don José Ros, que junto a los caballetes, costo 2.600 pts de la época….”

Cerámica de la Ceramo en Altea.

En la valoración y puesta al día del patrimonio industrial valenciano, Altea aporta un elemento de gran interés al catálogo de materiales de una de las industrias punteras de la cerámica valenciana de finales del sigle XIX y primera mitad del s. XX , la fabrica de La Ceramo en Valencia. La cubierta de su cúpula principal, la de la Iglesia del Consuelo, el remate de su icono característico, obra del maestro de obras don Adrián Vela Gadea, que al 1.904 construyó y cubrió la cúpula con escamas azules vidriadas combinando el azul cobalto característico con dibujos blancos, que es hoy referencia en el paisaje alteano. Cúpula escamada, similar a les de les torres laterales del edificio de el Ayuntamiento de Valencia, en este caso de esmalte metálico cobrizo, que construyó don Francisco Mora, el arquitecto que en Altea también diseño la Casa del Marqués. Cúpula construida con nervios blancos  en sus aristas y piezas especiales cpn bolas blancas sobre piezas semicilíndricas rematadas en sus caballetes con unas cabezas equinas en blanco, a la manera de falsas gárgolas.

Luis Fuster en el pag .43 de su libro “ Iglesia de Nta Señora del Consuelo”, Altea 2003, da referencia de la crónica escrita por el Cura Cremades en 1904, en el cual se indica la procedencia de las escamas de la cúpula mayor, dice: “..escama fabricada en la Cerámica del Camino de Burjasot, cerca de valencia, y propiedad de Don José Ros, que junto a los caballetes, costo 2.600 pts de la época….”

Calvari d'Altea la Vella, per Miguel del Rey

CALVARIO D’ALTEA LA VELLA (Cast - Val)
Finales del S. XIX

Publicado a la "Guía de Altea". 

Guía Imprescindible para viajeros y amantes del patrimonio.

Es un lugar privilegiado donde coinciden valores etnográficos arraigados en la población, con otros valores paisajísticos de interés singular. Su forma en zig-zag ascendente hacia la colina, la disposición de las capillas y las alineaciones transversales de cipreses, le confieren un valor plástico particular.

Situado sobre la ladera norte de la colina donde se asienta el Poblet, el Calvari es un elemento caracterizador del paisaje físico y cultural de Altea la Vella. Un elemento visible desde muchos puntos, tanto de la trama urbana, como desde el Camino del Garroferet. Forma parte de un paisaje de gran calidad que incluye el camino de la Font del Garroferet, los campos agrarios de su entorno y el propio cementerio; lo acotan las colinas boscosas que cierran su cuenca visual y el gran telón de la propia sierra de Bèrnia.

Paisaje que se percibe a corta distancia presenta gran intensidad visual y valor etnológico, además del interés arqueológico que ocultan estas tierras, donde duermen los restos de una colonia íbera del siglo IV antes de Cristo, junto a restos de culturas posteriores. El Calvario en sí mismo es el límite norte del antiguo “Castellet” islámico que constituyó el núcleo fundacional de Altea la Vella.

Su disposición espacial es característica en estos Vía Crucis, la arquitectura de los casalicios es la tradicional, construcciones cuadradas con un prisma basamental que eleva hasta una determinada altura el cuerpo donde se abre la capilla, una hornacina que protege la escena de cada una de estas 14 Estaciones. Hornacina cuadrada que se configura con una pequeña bóveda que sitúa al fondo el panel cerámico correspondiente. Se remata el casalicio con una pirámide de cuadro lados, muy propia de estas arquitecturas revocadas y pintadas de blanco.

És un lloc privilegiat on coincideixen valors etnogràfics molt arrelats en la població, amb altres valors paisatgístics d'interès singular. La seua forma en ziga-zaga ascendent cap al tossalet, la disposició de les capelles i les alineacions transversals de xiprers, li confereixen un valor plàstic particular.

Situat sobre el vessant nord del tossal on s'assenta el Poblet, el Calvari és un element caracteritzador del paisatge físic i cultural d'Altea la Vella. Un element visible des de molts punts, tant de la trama urbana, com des del Camí del Garroferet. Forma part d'un paisatge de gran qualitat que inclou el camí de la Font del Garroferet, els camps agraris del seu entorn i el propi cemetèri; el acoten tossals boscosos que tanquen la conca visual i el gran teló de la serra de Bèrnia.

Paisatge que es percep a curta distància presenta gran intensitat visual i valor etnològic, a més de l'interès arqueològic que oculten aquestes terres, on dormen les restes d'una colònia ibera del segle IV abans de Crist, al costat de restes de cultures posteriors. El Calvari en si mateix és el límit nord de l'antic "Castellet" islàmic que va constituir el nucli fundacional d'Altea la Vella.

La disposició espacial és característica en aquests Via Crucis, l'arquitectura dels casalicis és la tradicional, construccions quadrades amb un prisma basamental que eleva fins a una determinada altura el cos on s'obre la capella, una fornícula que protegeix l'escena de cadascuna d'aquestes 14 Estacions. Fornícula quadrada que es configura amb una petita volta que situa al fons el panell ceràmic corresponent. Es remata el casalici amb una piràmide de quadre costats, molt pròpia d'aquestes arquitectures revocades i pintades de blanc.