l'imaginari d'altea: El Reg de Baix, Major o Reg Vell d`Altea, per M del Rey, J. Martinez i P. Soler

El Reg de Baix, Major o Reg Vell és la institució de reg més antiga de les que es troben en servei a Altea, amb un llarg traçat dividit en dos parts: l'horta i voltants del riu, al nord, i la part de Cap Blanc i la seua prolongació en terme de l'Alfàs al sud. Separades ambdues pel traçat subterrani de la sèquia dins el casc urbà d'Altea i generant paisatges molt diferents entre si.

Al llarg de la primera part del traçat se situen tres molins històrics: Benimussa, dels Moros i Molí de l'Horta. El seu tram últim pogués coincidir amb part del traçat de la sèquia que després de travessar pel Aqüeducte Romà el barranc dels Arcs, portava aigua a la vila romana del Albir. Qüestió que s'ha de verificar amb estudis arqueològics que permetin trobar restes que verifiquin tal suposició.

El seu traçat.-

El Reg Major i de Baix del riu Algar neix en l'actualitat en la confluència dels rius Algar i Guadalest. És el primer reg del que podríem anomenar la Altea moderna i el seu traçat, des de l'assut de captació, discorre vorejant els tossals del Mandem fins els Quintanes on comença a regar les primeres hortes, continua per Garganes, passa pel costat del poble als peus de Bellaguarda. Aquest tram pot haver-se construït sobre fragments o estructures de reg tardomedievals o d'origen romà, donada l'existència de molins d'època andalusí i també haver trobat-se instal·lacions agràries romanes entre la partida del Bol i el Clot de Mingot, les quals s'abastien de sèquies construïdes en el vessant sud de l'Algar. Després de passar baix de Bellaguarda, la sèquia major franqueja la part baixa del poble, donant nom al Carrer de la Sèquia, emergint de nou a la partida de Carbonera al llarg del traçat del Camí Vell d'Alacant i arribar fins al barranc dels Arcs, on conflueix amb els extremals del Reg Nou i la prolongació de l'aqüeducte romà dels Arcs per, a través de la partida de Cap Blanc finalitzar prop del Albir en terme de l'Alfàs.

L'extensió, aproximada, de la cadena principal és de 8 quilòmetres als quals cal afegir 16 kms. de filloles o ramals. Rega les partides del Mandem, Benimussa, Quintanes, Garganes, Escorxador, Carbonera i Cap Blanc.

Referències Históricas.-

Aquest reg ja apareix documentat en època medieval vinculat a una sèquia per fer funcionar un molí a Benimussa ia la intenció de portar aigua al Albir (Pastor Fluixà, 2005, 89). L'extensió de la seua xarxa serveix per regar les hortes que posteriorment apareixen establertes a la Carta de Població de la Vila Nova d'Altea, de 1617, atorgada per Jaume de Palafox, Marquès d'Ariza. Fins al segle XX, el Reg Major, no disposa d'ordenances escrites i funciona de manera consuetudinària. En última instància l'administració superior i la resolució dels conflictes relatius al reg recauen sobre l'alcalde, tal com ens diu F. Martínez en 1923: "En aquest reg no hi ha juntes ni altre organisme que entengui les polèmiques que puguin sorgir, sent l'autoritat, a la qual es creu agreujat acudeix, l'alcalde-president de l'Ajuntament, que dirimeix les qüestions segons el seu lleial saber i entendre. "

Històricament el manteniment de la sèquia està dividit en dos trams. Des de l'assut fins al Pont de Montcau proveeix els molins (Benimussa, Garganes, Horta) i són els seus propietaris els que s'encarreguen de mantenir la sèquia. Des de l'entrada al poble, a partir del Pont de Montcau, fins al final del reg són els regants els que mantenen i paguen a un sequier nomenat per l'alcalde a proposta dels regants.

Les primeres ordenances escrites i el Reglament del Jurat de Regs per a aquest reg, són de 1947. En aquest mateix any, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer confirma la possessió de les aigües del riu Algar que neixen a les fonts del terme de Polop (Montroi, Chirles i Bonea) als regants d'Altea. D'aquesta manera i amb l'impuls de la Junta del Reg Nou, el 1953 es crea la Comunitat de Regants del Reg Major i de Baix del Riu Algar. El reglament de 1953, recull les normes esmentades anteriorment, marca el funcionament del sindicat i és la base legal de govern del reg fins a l'actualitat.

La Comunitat de regants s'organitza en Junta General, compta amb una Junta de Govern (composta per un president, secretari i vocals), Jurat de Regs, Tresorer i manté les ocupacions de sequier, regadors, zeladors i agutzils per al bon ús i funcionament del regadiu.

- Elements i parts que constitueixen el sistema de reg -

Els elements de què consta són els següents:

--Captació.- En l'actualitat l'aigua que corre per la sèquia es capta des d'una galeria situada en el Riu Algar. Històricament seu naixement era una mica més baix, en un assut situat uns 200 metres riu amunt de l'actual ubicació del Mòdul de control d'aforament i del Sobreeixidor de laminació existents. On el riu s'obria i sobre un dels braços, en una zona ara ocupada per camps de dubtosa colonització. El Assut hui està enterrat sota els bancals. -

--Mòdul d'aforament i sobreeixidor.- sistema de control i regulació del cabal del reg. Actualment assetjada per nous colons que transformen les antigues "algoletges" en camps tancats, fent invisible la sèquia.

-- el caixer .- Que en l'actualitat és de formigó encofrat amb xina rentada com a àrid. Amb una servitud de pas variable però mai inferior a una vara (90,6 cm). L'antiga sèquia era en part de terra, encara que en ocasions tenia parts d'obra amb ripio i maçoneria presa amb un formigó amb aglomerant de calç.

- "Trestalladors", "tapons", "braçals", "filloles" i "escorredors", "túnels" "alcavors", "xorros" i "fonts" .- construeixen les línies d'aigua, cadascuna amb la seva característica particular i amb una toponímia molt precisa que ens permet reconèixer la pròpia toponímia del territori. Les parts subterrànies són els túnels i els anomenats alcavors. Trestallador i tapons són dispositius o comportes per desviar l'aigua de la sèquia; el trestallador es una comporta gran, alta, que es col·loca verticalment en el caixer de la sèquia entre dos guies per desviar l’aigua a una fillola, una basa, un molí, etc.; el tapó és una peça que encaixa en l'orifici realitzat al lateral de la sèquia per permetre obrir un braçal.

- Les filloles són les sèquies que neixen a partir de la sèquia mare ; al seu torn, des de la fillola neixen els braçals a manera de artèries per regar els camps. -

Planimetría.-

És d'interès el plànol que amb l'equívoc nom de "Terme de Callosa, Alacant", ens presenta Alfonso Faus en el seu llibre "Mapistes. Cartografia i agrimensura a la València del segle XVIII", València 1995 -Arxiu d'Orgaz, Avila-. Un plànol datat en 1732 que ens dóna una imatge de gran interès, no només del Riu de Guadalest - Algar i els seus sistemes hidràulics annexos en aquesta època, on veiem que el Reg Vell d’Altea té un traçat que es correspon perfectament amb el primer tram fins arribar al poble i enfonsar el seu caixer al llarg del recorregut de l'històric Carrer de la Sèquia. És interessant el lloc de naixement del reg que podem veure al plánol, ens mostra el lloc més o menys on es podria trobar l'antic assut, hui desaparegut.

Detall del plànol del "Término de Callosa. Rio Algar" - Arch. Comte d'Orgaz S. XVIII.

La Comunitat General de Regants i Usuaris d'Altea disposa de cartografia relativament recent aixecada al llarg de la segona meitat del segle XX, per partides amb les parcel·les regables de cada fillola.

S'ha dibuixat per aquest equip responsable del Catàleg d'Altea el Pla General del Reg Nou amb el traçat complet i la toponímia corresponent. Un document que entenem necessari i de gran valor en molts aspectes que inclou plànols a diverses escales.

Toponímia.-

De manera genèrica es denomina tapar al lloc on se sagna la sèquia per desviar les seues aigües. Aquests tapóns (tapons) prenen el nom del terreny del primer propietari en regar o el que té major extensió de terra. En el sentit del recorregut de l'aigua els seus noms són els següents: tapó del Molí, de Picó, Aznat i del Molí de Benimussa amb un preciós trestallador; després del pas de l'AP7 es troba el tapó Calces. Després de la Pedrera de Les Quintanes trobem: el Tapó de Pascualet, Llusià, Barrina, del Pi, Berenguer, Masit, Monja, Beneyto, del Riu, Boja, Barceló, Maldo, tapons Asensi i Carreta, Conxus, Tapó i braçal de Navarro, Trona i el del Molí de l'Horta, la Parà Garganes, Clarà, Hortet, Caragol, Visiente i Barranquí. A continuació se situaven tres taps desapareguts que cal esmentar perquè han quedat reflectits en la toponímia urbana: Basseta, Llavador i Llimera; després d'aquests es trobava el que, des del segle XVIII, desviava les aigües al Bol per regar l'hort del Convent de Sant Francesc. Després de passar el poble, ja en la Carbonera i en Cap Blanc, els tapóns més importants són: Capeta, Marselina, Bou, Pepe Carreta, Carrasca, Tirano, l'Ermita i l'últim del Terme d'Altea és el tapó dels Avencs .

La sèquia d'aquest reg rep aigües procedents de vessaments de terrenys regats pel Reg Nou, que en ocasions afloren des del subsòl. Els llocs on desemboquen aquestes aigües al Reg Major són: el Xorro Maura, la Fonteta de Pesaria i en la convergència dels dos regs a la partida dels Arcs.

Arxiu del Reg Major i de Baix.-

L'arxiu de la Comunitat de Regants del Reg Major i de Baix d'Altea està ubicat a la seu de la Comunitat General de Regants i Usuaris d'Altea, a la direcció Camí del Pontet, 5 de Altea. La documentació es troba custodiada en un armari i instal·lada en llibres, carpetes i fitxers. Aquest fitxer no disposa de classificació ni d'inventari. Conté informació des de 1954 fins a l'actualitat. A falta de classificació s'enumeren a continuació, de forma succinta, la documentació existent i les seues possibles sèries.
- Actes sessions de la Junta General: contingudes en diversos llibres i carpetes fitxers des de 1954 fins a l'actualitat.

- Actes del Jurat: un llibre des de 1954 fins a 1965.
- Dipositaria: des de 1961 fins a 1978.
- Llistes cobratorias de repartiments: a quadernets solts des de 1965 fins a 1976.
- Registre de propietaris (padró): informació continguda en fitxes manuals.
- Plans i croquis (majoritàriament còpies).

La protecció d'un Bé col·lectiu.

La proposta del Catàleg de Béns i Espais Protegits d'Altea inclou aquest reg i tots els seus sistema de recollida de l'aigua control, caixers de les sèquies mare i els seus braçals principals, així com les seves taps t com BRL, així com les escorrenties que queden reflectides en els plànols amb els seus noms. S'inclouen en la protecció als elements hidràulics vinculats: assuts i sistemes de partició, tall o desviament de l'aigua, sifons, sengles vinculades a la sèquia, molins i resta dels elements patrimonials que caracteritzen el paisatge, incloent els passos i servituds estipulats en els protocols de cada sèquia.

La Materialitat.-

La sèquia està construïda amb formigó pobre amb petits còdols i sorra de riu, substitueix l'antic caixer d'argamassa de calç amb una formació de formigó ciclopi de grans bitlles del riu. S'aixeca sobre terraplens en els vessants de les muntanyes i porta parella un camí de més d'una vara d'amplada, uns 90,6 cm.

L'estat de conservació del rec és bo i està en servei, combinant-se amb un sistema de subministrament d'aigua digitalitzat i per degoteig als camps, alternatiu del reg a manta. La xarxa de séquies subsidiària, amb braçals i filloles de gran importància segueixen en funcionament.

Aquesta sèquia rep les aigües de diversos escorredors que es vinculen també amb la xarxa del Reg Nou. Aquesta xarxa no pot ser eliminada més que a costa de grans problemes mediambientals i agraris.

Bibliografia i fonts documentals

- DEL REY, M. MARTÍNEZ, J. SOLER, P. Catálogo de Bienes Culturales y espacios Protegidos de Altea. 2.014

- FAUS PRIETO, A. Mapistes: cartografia i agrimensura a la València del segle XVIII. València, 1995.

- FERRER J. “La Sèquia Mare: Cap Blanc”, Revista Altea,1995, n 188,

- LLORENS BARBER, R. Historia de Altea, siglo XVIII. Altea, 1988.

- MARTÍN DEVESA, J. V. “Mil anys de sèquies: estructures hidràuliques i ordenació del territori a Altea”, en Actes de les II Jornades de patrimoni natural i cultural de la Marina Baixa. La Vila Joiosa:, 2007, p. 39-45.

- MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, F. El derecho consuetudinario en Altea, Villa del Reino de Valencia. Altea: 1983, p. 41-42..

- ORDENANZAS DE LA COMUNIDAD DE REGANTES DEL RIEGO MAYOR y de Abajo del Río Algar: Altea. [Altea:1997].

- ORTS , P. M. y PASTOR J. Carta Pobla d’Altea. Altea, 1988.

- PASTOR I FLUIXÀ, J. Història de les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea (segles XIV-XIX). València, 2005, p. 89 y ss.

Nota: aquest equip de treball vol agrair a tots aquells que han donat suport, col·laborat o obert les seues cases o propietats per donar a conèixer i posar en valor un bé tan valuós com aquest, en particular a la Comunitat General de Regants i Usuaris d'Altea, als propietaris dels molins, als coneixedors del Reg i antics sequiers, als autors de bibliografia especialitzada per les seues publicacions, i a les persones que ens han donat suport de forma generosa.

EL RIEGO MAYOR O RIEGO VIEJO DE ALTEA.

Por M Del Rey, J. MartÍnez y P. Soler

El Reg de Baix, Major o Reg Vell es la institución de riego más antigua de las que se encuentran en servicio en Altea, con un largo trazado dividido en dos partes: la huerta y aledaños del río, al norte, y la parte de Cap Blanc y su prolongación en término de Alfaz al sur. Separadas ambas por el trazado subterráneo de la acequia dentro del casco urbano de Altea y generando paisajes muy distintos entre si.

A lo largo de la primera parte del trazado se sitúan tres molinos históricos: Benimussa, Dels Moros y Molí de l`Horta. Su tramo último pudiera coincidir con parte del trazado de la acequia que tras atravesar por el Acueducto Romano el barranco dels Arcs, llevaba agua a la villa romana de El Albir. Cuestión que debe verificarse con estudios arqueológicos que permitan encontrar restos que verifiquen tal suposición.

Su Trazado.-

El Riego Mayor y de Abajo del río Algar nace en la actualidad en la confluencia de los ríos Algar y Guadalest. Es el primer riego de lo que podríamos llamar la Altea moderna y su trazado, desde el azud de captación, discurre bordeando las colinas del Mandem hasta les Quintanes donde empieza a regar las primeras huertas, continua por Garganes, pasa junto al pueblo a los pies de Bellaguarda. Este tramo puede haberse construido sobre fragmentos o estructuras de riego tardomedievales o de origen romano, dada la existencia de molinos de época andalusí y también haber encontrado instalaciones agrarias romanas entre la zona del Bol y el Clot de Mingot, las cuales se abastecían de acequias construidas en la ladera sur del Algar. Tras pasar bajo Bellaguarda, la acequia mayor franquea la parte baja del pueblo, dando nombre a la Calle de la Sèquia, emergiendo de nuevo en la partida de Carbonera a lo largo del trazado del Camí Vel d’Alacant y llegar hasta el barranco dels Arcs, donde confluye con los extremales del Reg Nou y la prolongación del acueducto romano dels Arcs para, a través de la partida de Cap Balnc, finalizar cerca del Albir en término de l’Alfàs.

La extensión, aproximada, del canal principal es de 8 kilómetros a los que hay que añadir 16 kms. de hijuelas o ramales. Riega las partidas del Mandem, Benimussa, Quintanes, Garganes, Matadero, Carbonera y Cap Blanc.

Referencias Históricas.-

Este riego ya aparece documentado en época medieval vinculado a una acequia para hacer funcionar un molino en Benimussa y a la intención de llevar agua al Albir (Pastor Fluixà, 2005, 89). La extensión de su red sirve para regar las huertas que posteriormente aparecen establecidas en la Carta de Población de la Villa Nueva de Altea, de 1617, otorgada por Jaime de Palafox, Marqués de Ariza. Hasta el siglo XX, el Riego Mayor, no dispone de ordenanzas escritas y funciona de manera consuetudinaria. En última instancia la administración superior y la resolución de los conflictos relativos al riego recaen sobre el alcalde, tal y como nos dice F. Martínez en 1923: "En este riego no hay juntas ni otro organismo que entienda las polémicas que puedan surgir, siendo la autoridad, a la que se cree agraviado acude, el alcalde-presidente del Ayuntamiento, que dirime las cuestiones según su leal saber y entender."

Históricamente el mantenimiento de la acequia está dividido en dos tramos. Desde el azud hasta el Pont de Montcau abastece los molinos (Benimussa, Garganes, Horta) y son sus propietarios quienes se encargan de mantener la acequia. Desde la entrada en el pueblo, a partir del Pont de Montcau, hasta el final del riego son los regantes quienes mantienen y pagan a un sequier (acequiero) nombrado por el alcalde a propuesta de los regantes.

Las primeras ordenanzas escritas y el Reglamento del Jurado de Riegos para este riego, son de 1947. En ese mismo año, la Confederación Hidrográfica del Júcar confirma la posesión de las aguas del río Algar que nacen en las fuentes del término de Polop (Montroi, Chirles y Bonea) a los regantes de Altea. De esta manera y con el impulso de la Junta del Riego Nuevo, en 1953 se crea la Comunidad de Regantes del Riego Mayor y de Abajo del Río Algar. El reglamento de 1953, recoge las normas citadas anteriormente, marca el funcionamiento del sindicato y es la base legal de gobierno del riego hasta la actualidad.

La Comunidad de regantes se organiza en Junta General, cuenta con una Junta de Gobierno (compuesta por un Presidente, Secretario y Vocales), Jurado de Riegos, Tesorero y mantiene los empleos de sequier, regadores, celadores y alguaciles para el buen uso y funcionamiento del regadío.

-- Elementos y partes que constituyen el sistema de riego.-

Los elementos de que consta son los siguientes: -

--Captación.- en la actualidad el agua que corre por la acequia se capta desde una galería situada en el Río Algar. Históricamente su nacimiento era algo más bajo, en un azud situado unos 200 metros rio arriba de la actual ubicación del Módulo de control de aforo y del Aliviadero de laminación existentes. Donde el río se abría y sobre uno de los brazos, en una zona ahora ocupada por campos de dudosa colonización. El Azud hoy está enterrado bajo los bancales. -

--Módulo de aforo y aliviadero.- Sistema de control y regulación del cuadal del riego. Elementos en la actualidad acosados por nuevos colonos que transforman las antiguas "algoletges" en campos estables y tapiados, cerrando el paso a la propia acequia. -

--Cajero.- que en la actualidad es de hormigón encofrado con china lavada como árido. Con una servidumbre de paso variable pero nunca inferior a una vara (90.6 cm). La antigua acequia era en parte de tierra, aunque en ocasiones tenia partes de obra con ripio y mampostería tomada con un hormigón con aglomerante de cal.

- "Trestalladors", "tapons", "braçals", "filloles" y "escorredors", “túnels” "alcavors", "xorros" y "fonts".- construyen las líneas de agua, cada una con su característica particular y con una toponimia muy precisa que nos permite reconocer la propia toponimia del territorio. Las partes subterráneas son los túneles y los llamados "alcavors". "Trestallador" y "tapons" (tapones) son dispositivos o compuertas para desviar el agua de la acequia; el "trestallador” es una pieza a la manera de compuerta que se coloca verticalmente en el cajero de la acequia entre dos guías para desviar el agua a las hijuelas de la acequia madre; el tapó es una pequeña compuerta que encaja en el orificio realizado en el lateral de la acequia para abastecer a un brazal.

- "Les filloles" (hijuelas) son las acequias que nacen a partir de la "sèquia mare" (acequia madre); a su vez, desde la "fillola" nacen los brazales a modo de arterías para regar los campos. -

Planimetría.-

Es de interés el plano que con el equívoco nombre de "Terme de Callosa, Alacant", nos presenta Alfonso Faus en su libro "Mapistes. cartografia i agrimensura a la València del segle XVIII", València 1995 -Archivo de Orgaz, Avila-. Un plano fechado en 1732 que nos da una imagen de gran interés, no solo del Río de Guadalest - Algar y sus sistemas hidráulicos anexos en esa época, donde vemos que el Reg Vell d ́Altea tiene un trazado que se corresponde perfectamente con el primer tramo hasta llegar al pueblo y hundirse su cajero a lo largo del recorrido del histórico Carrer de la Sèquia. Es interesante el lugar de nacimiento del riego, que nos muestra el lugar más o menos donde se podría encontrar el antiguo azud, hoy desaparecido.

La Comunidad General de Regantes y Usuarios de Altea dispone de cartografía relativamente reciente levantada a lo largo de la segunda mitad del siglo XX, por partidas con las parcelas regables de cada “fillola”.

Se ha levantado por este equipo responsable del Catálogo de Altea el Plano General del Reg Nou con el trazado completo y la toponimia correspondiente. Un documento que entendemos necesario y de gran valor en muchos aspectos.

Toponimia

De manera genérica se denomina tapó al lugar donde se sangra la acequia para desviar sus aguas. Estos tapones (tapons) toman el nombre del terreno del primer propietario en regar o el que tiene mayor extensión de tierra. En el sentido del recorrido del agua sus nombres son los siguientes: tapó del Molí, de Picó, Aznat y tapó del Molí de Benimussa con un precioso trestallador; tras el paso de la AP7 se encuentra el tapó Calces. Tras la Cantera de Les Quintanes se encuentran: Tapó Pascualet, Llúsia, Barrina, del Pi, Berenguer, Masit, Monja, Beneyto, del Riu, Boja, Barceló, Maldo, tapons Asensi y Carreta, tapó Conxus, tapó y braçal de Navarro, Trona y el tapó del Molí de l’Horta, la Parà Garganes, tapò Clarà, Hortet , Caragol, Visiente y tapó Barranquí. A continuación se situaban tres tapones desaparecidos que cabe mencionar pues han quedado reflejados en la toponimia urbana: Basseta, Llavador y Llimera; después de estos se encontraba el que, desde el siglo XVIII, desviaba las aguas al Bol para regar el huerto del Convento de San Francisco. Tras pasar el pueblo, ya en la Carbonera y en Cap Blanc, los tapones más importantes son: tapó Capeta, Marselina, Bou, Pepe Carreta, Carrasca, Tirano, tapó l’Ermita y el último del Término de Altea es el tapó dels Avencs.

La acequia de este riego recibe aguas procedentes de escorrentías de terrenos regados por el Riego Nuevo, que en ocasiones afloran desde el subsuelo. Los lugares en donde desembocan estas aguas al Riego Mayor son: el Xorro Maura, la Fonteta de Pesaria y en la convergencia de los dos riegos en la Partida de los Arcos.

Archivo del Reg Major i de Baix

El archivo de la Comunidad de Regantes del Riego Mayor y de Abajo de Altea está ubicado en la sede de la Comunidad General de Regantes y Usuarios de Altea, en la dirección Camino del Pontet, 5 de Altea. La documentación se encuentra custodiada en un armario e instalada en libros, carpetas y ficheros. Este archivo no dispone de clasificación ni de inventario. Contiene información desde 1954 hasta la actualidad. A falta de clasificación se enumeran a continuación, de forma somera, la documentación existente y sus posibles series:

- Actas sesiones de la Junta General: contenidas en diversos libros y carpetas ficheros desde 1954 hasta la actualidad.

- Actas del Jurado: un libro desde 1954 hasta 1965. –

- Depositaría: desde 1961 hasta 1978. –

- Listas cobratorias de repartos: en cuadernillos sueltos desde 1965 hasta 1976.

- Registro de propietarios (padrón): información contenida en fichas manuales.

- Planos y croquis (en su mayoría copias).

La Protección de un Bien Colectivo.

La propuesta del Catálogo de Bienes y espacios Protegidos de Altea incluye este riego y todos sus sistema de recogida del agua control, cajeros de las acequias madre y sus brazales principales , así como sus tapones t como BRL, así como las escorrentias que quedan reflejadas en los planos con sus nombres. Se incluyen en la protección a los elementos hidráulicos vinculados: azudes y sistemas de partición, corte o desvío del agua, sifones, sendas vinculadas a la acequia, molinos y resto de los elementos patrimoniales que caracterizan el paisaje, incluyendo los pasos y servidumbres estipulados en los protocolos de cada acequia.

La Materialidad del Cajero.-

La acequia está construida con hormigón pobre con pequeños bolos y arena de río, sustituye al antiguo cajero de argamasa de cal con una formación de hormigón ciclópeo de grandes bolos del río. Se levanta sobre terraplenes en las laderas de los montes y lleva pareja una senda de más de una vara de ancho, unos 90,6 cm.

El estado de conservación de la acequia es bueno y está en servicio, combinándose con un sistema de suministro de agua digitalizado y por goteo a los campos, alternativo del riego a manta. La red de acequias subsidiaria, con brazales y filloles de gran importancia siguen en funcionamiento.

Esta acequia recibe las aguas de varios escorredors que se vinculan también con la red del Reg Nou. Esta red no puede ser eliminada.

Bibliografía y fuentes documentales