REG D 'ALTEA LA VELLA
en el sistema de regs del Nord de l'Algar
Entre els sistemes
històrics de regs per gravetat a la part nord de l’Algar, el Reg d'Altea la
Vella es una de les estructures de mes interés. Forma part d'un sistema de regs articulats entre si que reguen les
hortes d'aquesta part del vessant nord del riu i les faldilles de Bèrnia, de
manera que les seues aigües aboquen dels uns als altres fins a desguassar tots
per les platges de Cap Negret i de l'Olla. Només dos d'ells s'alimenten del riu
Algar, ja que el Reg d'Altea la Vella, el de l'Ama i el de Sogai s'abasteixen
d'aigua de les faldilles sud de la serra de Bèrnia, en els voltants d'Altea la
Vella.
Aquest Reg aprofita
les aigües que descendeixen de la serra i afloren properes al nucli urbà del
Poblet. La seua actual configuració legal es consolida al Segle XVIII - XIX
prenent com a referència els sistemes senyorials existents amb anterioritat.
Part de les terres d'aquests regs utilitzen regs per degoteig, encara que gran
nombre de parcel·les segueixen utilitzant el sistema de reg a manta. Aquest reg
és part insubstituïble del paisatge agrari, que s'estructura a partir del
sistema d'abancalaments capaç de ser regat per aquestes aigües i el seu sistema
de sèquies.
Traçat.-
Neix als peus de la
serra Bèrnia en un petit pla proper al caseriu d'Altea la Vella. Aprofita les
aigües que descendeixen de la serra i afloren properes al nucli urbà. El reg
s'origina en l'assut del Barranc de les Cases. En aquest lloc es recullen les
aigües de la Font Gran, la Font del Garroferet, sobrants de la Font de l'Ama i
del barranc del Garroferet que recull les aigües superficials que baixen de la
serra Bèrnia. L'assut al costat de la Font Gran deriva les seues aigües a
través d'una sèquia per iniciar aquest reg. En l'actualitat davant de la Font
Gran hi ha una estació reguladora que distribueix el cabal per al seu ús com
aigua potable i per al reg.
La situació de la
capçalera a una cota elevada permet regar la major part de les terres de la
ribera nord del riu Algar. Fertilitza terres situades, de nord a sud, entre el
riu Algar i Altea la Vella i d'est a oest les compreses entre la línia dels
barrancs de les Cases i de Sogai i el litoral en l'Olla.
Descripció de
l’itinerari.-
Des de la cota elevada
en què es troba l'assut del Barranc, la xarxa de sèquies descendeix per regar
les terres que envolten el nucli urbà d'Altea la Vella i les partides de la
Foia, Sant Jordi, Cascall, Anxoveta, Adrover, Tossal del Molar , l'Olla, part
de la Pila i Cap Negret; a més proveeix a Sogai i la Moreria.
A la primera part del
seu recorregut discorre per diverses pendents determinant que, pràcticament,
des del seu naixement apareguin diferents ramificacions per salvar l'orografia
fins arribar al pla de les foies on alguns ramals tornen a confluir. Des de
l'assut, l'aigua es dirigeix cap al Poblet en un primer tram de galeria,
després torna a cel obert al costat del camí del Garroferet. A la Parà neix un
primer ramal cap a llevant que rega Anxoveta, Adrover, Sigarro i desemboca a la
mar pel barranc de les Monges o de l'Aigua; en aquest ramal cap al sud, des de
la Parà Perolo - la Farola, es rega part de la Foia, i des de la Calsà es rega
Tossal del Molar i Cap Negret fins a desguassar a la xarxa de la Pila-Cap
Negret. També des de la Calsà les sèquies es dirigeixen cap a l'Olla, abocant
les aigües a la Cala del Soio. Des de la Parà però cap al sud, la xarxa
hidràulica subterrània travessa el nucli d'Altea la Vella. Al costat de la
carretera de Callosa neix un altre ramal cap a llevant per regar, a cel obert,
terres del Camí Fons i la Foia; contínua cap al sud fins a la Parà Sant Jordi,
allí torna a dividir-se per regar el Cascall i d'altra banda, Sant Jordi fins a
la Pila.
.JPG)