Aquest any es compleix el
centenari d'una efemèride de canvi radical en les comunicacions i
l'estructura urbana dels nostres pobles costaners de la Marina, la inauguració
de la línia fèrria Alacant - Altea en 1914 i posteriorment el tram Altea -
Dénia l'any següent.
La construcció de l'Estació
del ferrocarril a 1914 va donar un toc de modernitat a la zona , l'arribada de
les noves comunicacions , la creació de nous espais públics i urbans cap a on
dirigir-se els nous eixamples en un moment d'expansió econòmica, espais que van
albergar els primers hotels i fondes i conservar aquest caràcter que va tenir
fins ben entrat el segle XX.
Tot això fa que sigua imprescindible per a una societat que se respecta a si mateixa al recordar la seua
història i mantenir el seu record, per això com a responsable del Catàleg de
Béns Culturals d'Altea estic orgullós, al costat dels meus companys, d'haver incidit
en preservar aquest bé com BRL, garantint la seua integritat física i el seu
valor a la memòria alteana.
la estació en 1931
El Trenet a Altea, la seua
història. -
L'Estació del Trenet de la
Marina , de l'originària Companyia ESA, hui de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
, forma part integrant de la història i del paisatge alteà des de fa un segle .
La seva construcció canvi l'estructura física i social del poble en les seues
primeres dècades , entrant en una lànguida decadència fins avui dia, que els
intents de revitalització encara no han donat els seus fruits com es mereix.
Es va construir en part en
les terres de la finca de l' Hort de la Campaneta , aleshores del seu promotor
i propietari D. Bartolomé Such, de la família anomenada dels "Tolos".
La finca ocupava una extensió més gran que l'actual, ja que a més de
l'activitat agrària existia una explotació dedicada a la cria ia la tracta de
cavalls. Sobre aquestes terres es va aixecar l'esplanada d'instal·lacions
ferroviàries alteanes limitades per un sòlid i ben construït mur de maçoneria
encara existent i en bon estat que limita les terrasses superiors on
s'assentaven cases d'esbarjo i habitatge de la partida de la Foieta .
Del llarg procés de
construcció de la línia fèrria , només destacar l'última etapa , el 1901, quan
el primer promotor de la línia, Joan Baptista Lafora, ven a l'enginyer de mines
José Carbonell els drets del ferrocarril . Després de moltes vicissituds el 27
de setembre de 1910 es va subhasta i adjudica la concessió del la Vila Joiosa -
Dénia a Boffinet Solms i Cia, que més tard es queda en subhasta el Sr Willy J.
Solms.
Les obres de l'estació, com
les de tota la línia van començar a l'octubre de 1911 i la construcció va
quedar en mans d'empreses franceses: Perchot i Marx, de París , que va començar
el tram Alacant- la Vila Joiosa, acabat per la " Société International des
Travaux Públics ", que va ser qui realitza els treballs.
El 28 d'octubre de 1914 va
ser la inauguració dels trams Alacant- la Vila Joiosa i la Vila Joiosa - Altea
. El dia 11 de Juliol de 1915 va inaugurar el tram Altea - Dénia.
La construcció de l'Estació
del ferrocarril a 1914 va donar un toc de modernitat a la zona , la qual va
albergar els primers hotels i fondes i conservar aquest caràcter que va tenir
fins ben entrat el segle XX. A la bibliografia alteana trobem una saborosa
referència: "Va arribar el tren un bon dia d'octubre de 1914 ... ",
així comença la veu " Trenet de la Marina" del nostre estimat Ramon
Llorens en el seu "Diccionario de Altea y sus cosas" (pag. 121).
En la seva crònica particularitzada de l'època ens dóna notícia de les
compensacions de la Companyia Ferroviària ESA, promotora del tren, al poble
d'Altea , així sabem que va pagar 3500 pts . amb què es va construir el
desaparegut " llavador " i 15.000 pessetes més amb les que es va
construir una casa escola .
La estació en 1920, foto casa Soler.
Les obres de túnels i obra pública en general les va realitzar l'enginyer alteà Antonio Muñoz Ramon i van constar de:
- Un edifici central per a
viatgers i direcció d'estació, amb les instal·lacions pròpies de serveis
higiènics i sales d'espera. Una marquesina protegia l'espera a l'exterior a
l'andana .
- El sistema d'andanes i
viari del ferrocarril, acompanyat tinglats de mercaderies amb arquitectures de
ferro, amb cobertes lleugeres i tancaments de fusta, hui desapareguts i
substituïts per vulgars barracons. Podem veure l'antic cobert de mercaderies en
la imatge d'època que presentem.
- Un hangar per vagons i
maquinària
- Tallers de reparació del
material ferroviari amb intercanviador viari .
D'aquestes arquitectures
existeixen els tallers i l'intercanviador, l'hangar, l'estructura de Andenes,
més el Cos de Viatgers i Direcció d'Estació, aquest últim molt danyat per les
poc afortunades intervencions d'adequació que sobre ell s'han realitzat
Final de les obres del viaducte sobre el Algar
Sobre les arquitectures dels
edificis. -
Les arquitectures de
l'estació, així com les de la resta dels edificis de la línia fèrria de la
Marina, pertanyen a les propostes de l'època: arquitectures de catàleg
realitzades per enginyers coneixedors de l'ofici de construir que
simultaniejaven les estructures tradicionals de murs de càrrega amb forjats i
cobertes en estructures de fusta, incorporant el ferro en els llocs més
emblemàtics d'aquests edificis, alhora que en els elements de tecnologia punta
en l'època, com els viaductes construïts amb bigues de gran llum realitzades
amb ferro reblat, o bé en cintres i pilars de determinats edificis industrials
com va ser el cas de coberts i tallers.
Un dels grans èxits
d'aquests edificis de catàleg va ser el que s'adeqüessin als materials del lloc
, d'aquesta manera l'estació ens presenta uns murs i cossos basamentales de
gran qualitat per el cadirat utilitzada, amb pedra de pedreres alteanes , on
podem destacar l'escalinata d'accés i el basament de l'edifici fins agafar la cota
de la terrassa de servei del ferrocarril.
El repertori formal pertany
al món estètic de les obres públiques resoltes amb la qualitat del bon ofici.
Seccions de fusta, forjats, murs , armadures, tots aquests elements
estructurals es resolen amb qualitat i bon fer .
Si bé insistim en la
qualitat constructiva, no trobem un treball de meravella en aquests edificis,
tampoc es pretenia. Però en qualsevol cas la seua dignitat està per sobre de
qualsevol dubte i consideració.
Este año se cumple el
centenario de una efeméride que cambio radicalmente las comunicaciones y la
estructura urbana de nuestros pueblos costeros de la Marina, la inauguración de
la línea férrea Alicante – Altea en 1914 y posteriormente el tramo Altea -
Denia al año siguiente.
La construcción de la
Estación del ferrocarril en 1914 dio un toque de modernidad a la zona, la
llegada de las nuevas comunicaciones, la creación de nuevos espacios públicos y
urbanos hacia donde dirigirse los nuevos ensanches en un momento de expansión
económica, espacios que albergaron los primeros hoteles y fondas y conservó ese
carácter que tuvo hasta bien entrado el Siglo XX.
Todo ello hace que sea
imprescindible para una sociedad que se respeta a si misma el recordar su
historia y mantener su recuerdo; por ello como responsable del Catálogo de
Bienes Culturales de Altea estoy orgulloso, junto a mis compañeros, de haber
incidido en preservar este bien como BRL, garantizando su integridad física y
su valor en la memoria alteana.
El Trenet en Altea, su historia.-
La Estación del Trenet de la
Marina, de la originaria Compañía ESA, hoy de Ferrocarrils de la Generalitat
Valenciana, forma parte integrante de la historia y del paisaje alteano desde
hace un siglo. Su construcción cambio la estructura física y social del pueblo
en sus primeras décadas, entrando en una lánguida decadencia hasta hoy día, que
los intentos de revitalización aún no han dado sus frutos como se merece.
Se construyó en parte en las
tierras de la finca del Hort de la Campaneta, por aquel entonces de su promotor
y propietario D. Bartolomé Such, de la familia apodada de los “Tolos”. La finca
ocupaba una extensión mayor que la actual, puesto que además de la actividad
agraria existía una explotación dedicada a la cría y a la trata de caballos.
Sobre esas tierras se levantó la explanada de instalaciones ferroviarias
alteanas limitadas por un sólido y bien construido muro de mampostería aún
existente y en buen estado que limita las terrazas superiores donde se
asentaban casas de recreo y vivienda de la partida de la Foieta.
Del largo proceso de
construcción de la línea férrea, solo destacar la última etapa, en 1901, cuando
el primer promotor de la línea, Juan Bautista Lafora, vende al ingeniero de
minas José Carbonell los derechos del ferrocarril. Tras muchas vicisitudes el
27 de Septiembre de 1910 se subasta y adjudica la concesión del
Villajoyosa-Denia a Boffinet Solms y Cía, que más tarde se queda en subasta el
Sr. Willy J. Solms.
Las obras de la estación,
como las de toda la línea empezaron en Octubre de 1911 y la construcción quedó
en manos de empresas francesas: Perchot y Marx, de París, que empezó el tramo
Alicante-Villajoyosa, acabado por la "Société International des Travaux
Publics", que fue quien realiza los trabajos.
El 28 de Octubre de 1914 fue
la inauguración de los tramos Alicante- Villajoyosa y Villajoyosa-Altea. El día
11 de Julio de 1915 se inauguró el tramo Altea-Denia.
La construcción de la
Estación del ferrocarril en 1914 dio un toque de modernidad a la zona, la cual
albergó los primeros hoteles y fondas y conservó ese carácter que tuvo hasta
bien entrado el Siglo XX. En la bibliografía alteana encontramos una sabrosa
referencia: “Llegó el tren un buen día de octubre de 1914...”, así comienza la
voz “Trenet de la Marina” de nuestro querido Ramón Llorens en su “Diccionario
de Altea y sus Cosas” (pag. 121). En su crónica particularizada de la época nos
da noticia de las compensaciones de la Compañía Ferroviaria ESA, promotora del
tren, al pueblo de Altea, así sabemos que pagó 3500 pts. con las que se
construyó el desaparecido “llavador” y 15.000 pesetas más con las que se
construyó una casa escuela.
Pont del Mascarat
Las obras de túneles y obra
pública en general las realizó el ingeniero alteano Antonio Muñoz Ramón y
constaron de:
- Un edificio central
para viajeros y jefatura de estación, con las instalaciones propias de
servicios higiénicos y salas de espera. Una marquesina protegía la espera al
exterior en el andén.
- El sistema de andenes y
viario del ferrocarril, acompañado de tinglados de mercancías con arquitecturas
de acero, con cubiertas ligeras y cerramientos de madera, hoy desaparecidos y
sustituidos por vulgares barracones. Podemos ver el antiguo tinglado en la
imagen de época que presentamos.
- Un hangar para vagones
y maquinaria
- Talleres de reparación
del material ferroviario con intercambiador viario.
De estas arquitecturas
existen los talleres y el intercambiador, el hangar, la estructura de Andenes,
más el Cuerpo de Viajeros y Jefatura de Estación, este último muy lastimado por
las poco afortunadas intervenciones de adecuación que sobre él se han
realizado.
Les arquitectures de l’estació d’Altea. Planol inclós en la fitxa corresponent del Catáleg de Bens Culturals d’Altea. Dibuix de M. del Rey
Sobre las arquitecturas de los edificios.-
Las arquitecturas de la
estación, así como las del resto de los edificios de la línea férrea de la
Marina, pertenecen a las propuestas de la época: arquitecturas de catálogo
realizadas por ingenieros conocedores del oficio de construir que simultaneaban
las estructuras tradicionales de muros de carga con forjados y cubiertas en
estructuras de madera, incorporando el hierro en los lugares más emblemáticos
de estos edificios, a la vez que en los elementos de tecnología punta en la
época, como los viaductos construidos con vigas de gran luz realizadas con
hierro roblonado, o bien en cerchas y pilares de determinados edificios
industriales como fue el caso de tinglados y talleres.
Uno de los grandes logros de
estos edificios de catálogo fue el que se adecuaran a los materiales del lugar;
de esta manera la estación nos presenta unos muros y cuerpos basamentales de
gran calidad por la sillería utilizada, con piedra de canteras alteanas, donde
podemos destacar la escalinata de acceso y el basamento del edificio hasta
coger la cota de la terraza de servicio del ferrocarril.
El repertorio formal
pertenece al mundo estético de las obras públicas resueltas con la calidad del
buen oficio. Secciones de madera, forjados, muros, cerchas, todos estos
elementos estructurales se resuelven con calidad y buen hacer.
Si bien insistimos en la
calidad constructiva, no encontramos un trabajo de primor en estos edificios;
tampoco se pretendía. Pero en cualquier caso su dignidad esta por encima de
cualquier duda y consideración.
Una de las viejas máquinas del trenet, en una imagen cedida por el blog “Lamarinadahir"
Bibliografia:
- M DEL REY, J.
MARTÍNEZ i P. SOLER. Catálogo de Bienes Culturales de Altea, 2013.
FERRER I HERMENEGILDO, V. El
trenet de la Marina. Dénia: Ajuntament, 1993. - LLORENS BARBER, R. Diccionario
de Altea y sus cosas. Altea: Revista Altea, 1983, p. 72, 121.
- LLORENS, R., L. FUSTER y
P. J. OROZCO Altea 1896-1955, álbum familiar de la memoria de Altea. Altea: La
Tertulia, 1986. - TRENET DE LA MARINA [En línea]
<http://www.trenetdelamarina. com>. [Consulta: 12 de abril de 2012].
L'Institut d'Estudis comarcals de la Marina Alta ha dedicat el seu calendari d'enguany al "Tren de la Marina" i comença el seu recorregut cronològic per Altea. Si t'interessa contactar amb ells el seu correu és iecma@iecma.net .
ResponderEliminarMoltes gràcies, me pose en contacte.
ResponderEliminar