L'ermita de Sant Chochim a Altea, per Miguel del Rey

A la imatge que ens facilita Diego Barber podem veure l'ermita de Sant Chuchim a la part alta del Calvari d'Altea, ja que era just el lloc on arribava el petit Via Crucis del Segle XVIII alteà, el que ens mostra el mai massa lloat plànol de Francisco Ricaud, i on hui arriben també les renovades capelles del calvari. La imatge és molt interessant ja que ens retrotrau a un món perdut en la memòria, una de les zones menys respectades d'Altea, ja que la disposició urbana ha esborrat completament la forma i la memòria en un procés urbanitzador carregat de sospites, segons diversos autors, respecte a les obligacions culturals d'aquests agents en el seu moment.

Però fem una mica d'història. Ramon Llorens en la seua "Història d'Altea. Segle XVIII "dóna notícia que aquesta ermita va ser construïda per la família Thous, una família vinculada a la Senyoria d'Altea, amb condició de noblesa, seculars governadors de el Castell de Cap Negret, amb certa relació amb les restes de monges Clarisses que en el seu temps van ser senyores del que hui és Cap Negret; família amb importants vincles comercials i agraris, de gran tradició religiosa, molt propera als priors i frares que van donar cobertura al Convent de Sant Francesc d'Altea; va construir dues ermites en el terme d'Altea: una a terres del seu mayorazgo, a l’ Heretat de Cap Negret al segle XVII, i aquesta de Sant Chochim, vinculada a la seua heretat del Palasiet, no se sap ben bé en quin moment, però entre 1666 i 1740, ja que es cita en el llibre de Padró de censos de l'Església Parroquial entre 1666 i 1783, però en el plánol de Ricaud datat en 1740 ja existeix l'ermita i el Via Crucis que la circumdava.

  podem veure a l’angle esquerro superior el calvari

Luis Fuster i Pedro Juan Orozco, en el seu llibre "Alteanias" ens donen més informació sobre l'ermita, donant per suposada la seua existència i vinculant-la a l'Heretat del Palasiet, també dels Thous, indicant que a la mort de Vicente Thous en 1776, esta deixa una donació secular de dotze sous per celebrar misses el dia del sant a càrrec de l'Heretat. També ens diuen que en 1852 està en ús, ja que es celebra el bateig d'una nena abandonada a la seua porta.

La seua arquitectura d'una nau amb contraforts que definien capelles internes, va quedar en ruïnes des de finals del segle XIX, ja la veiem arruïnada en les imatges de les primeres dècades del segle XX, i és un munt de runes a les fotografies d'entorn als anys 1950.

La seua presència en el paisatge era molt important, de la mateixa manera que a la vida social i religiosa, de fet encara es canten els goigs i viacrucis per Setmana Santa en els seus entorns. Els plànols de Ricaud ens mostren una zona molt atractiva amb capelles i xiprers al voltant de l'ermita. Les cròniques de l'època ens diuen que en els seus voltants es realitzaven les festes de Sant Joan i Sant Miquel, el porrat i el mercat de cavalleries, com indica un carrer de l'entorn, va esdevenir lloc, abans d'abandonar-la Vila de Dalt.

No hi ha documentació gràfica més enllà de les imatges de les ruïnes. Una referència íntima i personal ens la recull P. Juan Ciudad en seua fitxa sobre l'ermita de "Altea mi pueblo", on dóna notícia dels seus records d'infantesa i de les notes d'altres autors.

                           

Gitanos en Sant Chochim, foto de Antonio Ortega i Saez 1939

En la imagen que nos facilita Diego Barber podemos ver la ermita de Sant Chuchim en lo alto del Calvario de Altea , pues era justo el lugar donde llegaba el pequeño Vía Crucis del Siglo XVIII alteano, el que nos muestra el nunca demasiado alabado plano de Francisco Ricaud, y donde hoy llegan también las renovadas capillas del calvario. La imagen es muy interesante pues nos retrotrae a un mundo perdido en la memoria, una de las zonas menos respetadas de Altea, pues la disposición urbana ha borrado completamente la forma i la memoria en un proceso urbanizador cargado de sospechas, según diversos autores, respecto a las obligaciones culturales de estos agentes en su momento.

Pero hagamos un poco de historia. Ramón Llorens en su “Historia de Altea. Siglo XVIII” da noticia de que dicha ermita fue construida por la familia Thous, una familia vinculada a la Señoría de Altea, con condición de nobleza, seculares gobernadores de el Castillo de Cap Negret, con cierta relación con los restos de monjas Clarisas que en su tiempo fueron señoras de lo que hoy es Cap Negret; familia con importantes vínculos comerciales y agrarios, de gran tradición religiosa, muy próxima a los priores y frailes que dieron cobertura al Convento de San Francisco de Altea, construyó dos ermitas en el término de Altea: una en tierras de su mayorazgo, en Cap Negret en el siglo XVII, y esta de Sant Chochim, vinculada  a su heredad del Palasiet, no se sabe bien en qué momento, pero entre 1666 y 1740, pues se cita en el libro de Padrón de Censos de la Iglesia Parroquial  entre 1666 y 1783, pero en el plano de Ricaud fechado en 1740 ya existe la ermita y el Vía Crucis que la circundaba.

Luis Fuster y Pedro Juan Orozco, en su libro “Alteanias” nos dan más información sobre la ermita, dando por supuesta su existencia y vinculándola la Heredad del Palasiet, también de los Thous, indicando que tras la muerte de Vicente Thous en 1776, hace una donación secular de doce sueldos para celebrar misas el día del santo a cargo de la Heredad. También nos dicen que en 1852 está en uso, pues se celebra el bautizo de una niña abandonada en su puerta.

Su arquitectura de una nave con contrafuertes que definían capillas internas, quedó en ruinas desde finales del siglo XIX, ya la vemos arruinada en las imágenes de las primeras décadas del siglo XX, y es un montón de escombros en las fotografías de entorno a los años 1950.

Su presencia en el paisaje era muy importante, de la misma manera que en la vida social y religiosa, de hecho aún se cantan los gozos y vía crucis en Semana Santa en sus entornos. Los planos de Ricaud nos muestran una zona muy atractiva con capillas y cipreses entorno a la ermita. Las crónicas de la época nos dicen que en sus inmediaciones se realizaban las fiestas de San Juan y San Miguel, el porrat  y el mercado de caballerías, como indica una calle del entorno, se daban cita allí, antes de abandonarse la Vila de Dalt.

No hay documentación gráfica más allá de las imágenes de las ruinas. Una referencia intima y personal nos la recoge P. Juan Ciudad en su ficha sobre la ermita de “Altea mi pueblo”, donde da noticia de sus recuerdos de niñez y de las notas de otros autores.