18 may 2015

Reg d’Altea la Vella, en el sistema de riegos al norte del Algar en Altea. M del Rey, J. Martínez y P. Soler




REG D 'ALTEA LA VELLA en el sistema de regs del Nord de l'Algar



Entre els sistemes històrics de regs per gravetat a la part nord de l’Algar, el Reg d'Altea la Vella es una de les estructures de mes interés. Forma part d'un sistema de regs articulats entre si que reguen les hortes d'aquesta part del vessant nord del riu i les faldilles de Bèrnia, de manera que les seues aigües aboquen dels uns als altres fins a desguassar tots per les platges de Cap Negret i de l'Olla. Només dos d'ells s'alimenten del riu Algar, ja que el Reg d'Altea la Vella, el de l'Ama i el de Sogai s'abasteixen d'aigua de les faldilles sud de la serra de Bèrnia, en els voltants d'Altea la Vella.
Aquest Reg aprofita les aigües que descendeixen de la serra i afloren properes al nucli urbà del Poblet. La seua actual configuració legal es consolida al Segle XVIII - XIX prenent com a referència els sistemes senyorials existents amb anterioritat. Part de les terres d'aquests regs utilitzen regs per degoteig, encara que gran nombre de parcel·les segueixen utilitzant el sistema de reg a manta. Aquest reg és part insubstituïble del paisatge agrari, que s'estructura a partir del sistema d'abancalaments capaç de ser regat per aquestes aigües i el seu sistema de sèquies.

Traçat.-
Neix als peus de la serra Bèrnia en un petit pla proper al caseriu d'Altea la Vella. Aprofita les aigües que descendeixen de la serra i afloren properes al nucli urbà. El reg s'origina en l'assut del Barranc de les Cases. En aquest lloc es recullen les aigües de la Font Gran, la Font del Garroferet, sobrants de la Font de l'Ama i del barranc del Garroferet que recull les aigües superficials que baixen de la serra Bèrnia. L'assut al costat de la Font Gran deriva les seues aigües a través d'una sèquia per iniciar aquest reg. En l'actualitat davant de la Font Gran hi ha una estació reguladora que distribueix el cabal per al seu ús com aigua potable i per al reg.
La situació de la capçalera a una cota elevada permet regar la major part de les terres de la ribera nord del riu Algar. Fertilitza terres situades, de nord a sud, entre el riu Algar i Altea la Vella i d'est a oest les compreses entre la línia dels barrancs de les Cases i de Sogai i el litoral en l'Olla.

Descripció de l’itinerari.-
Des de la cota elevada en què es troba l'assut del Barranc, la xarxa de sèquies descendeix per regar les terres que envolten el nucli urbà d'Altea la Vella i les partides de la Foia, Sant Jordi, Cascall, Anxoveta, Adrover, Tossal del Molar , l'Olla, part de la Pila i Cap Negret; a més proveeix a Sogai i la Moreria.
A la primera part del seu recorregut discorre per diverses pendents determinant que, pràcticament, des del seu naixement apareguin diferents ramificacions per salvar l'orografia fins arribar al pla de les foies on alguns ramals tornen a confluir. Des de l'assut, l'aigua es dirigeix ​​cap al Poblet en un primer tram de galeria, després torna a cel obert al costat del camí del Garroferet. A la Parà neix un primer ramal cap a llevant que rega Anxoveta, Adrover, Sigarro i desemboca a la mar pel barranc de les Monges o de l'Aigua; en aquest ramal cap al sud, des de la Parà Perolo - la Farola, es rega part de la Foia, i des de la Calsà es rega Tossal del Molar i Cap Negret fins a desguassar a la xarxa de la Pila-Cap Negret. També des de la Calsà les sèquies es dirigeixen cap a l'Olla, abocant les aigües a la Cala del Soio. Des de la Parà però cap al sud, la xarxa hidràulica subterrània travessa el nucli d'Altea la Vella. Al costat de la carretera de Callosa neix un altre ramal cap a llevant per regar, a cel obert, terres del Camí Fons i la Foia; contínua cap al sud fins a la Parà Sant Jordi, allí torna a dividir-se per regar el Cascall i d'altra banda, Sant Jordi fins a la Pila.



13 may 2015

Passejant per les Altees. Un projècte literari de Miguel del Rey


Passejant pels Altees, un llibre amb motiu del 400 aniversari, ja tan proper, de la fundació de l'Altea moderna.

Els alteans i les persones interessades per aquest patrimoni valencià que vulguen col·laborar en l'edició del llibre sobre el paisatge i patrimoni de les Altees, per tant d'Altea com d'Altea la Vella, que es publicarà en edicions diferents en llengua valenciana i castellana en els primers mesos de 2016, poden posar-se en contacte amb mi com a autor-editor. El llibre constarà de dos toms d'unes 230 pag. cada un, en format de 21 cm d'ample per 15 cm d'alçada, en paper exempt de plom ia tot color. Es tracta d'una obra que inclou un passeig pels moments fundacionals d'Altea la Vella i Altea, aquesta des de la seua creació de Nova Planta i els moments previs a la seua construcció, fins als anys 1970. Passejarem a través del patrimoni religiós, rural, hidràulic , urbà, etc .., passejarem pels paisatges més rellevants, sense oblidar els paisatges perduts i amb un ampli apartat sobre les arquitectures absents, les que encara viuen en l'imaginari col·lectiu alteà.

El llibre, en una edició reduïda i limitada, pretén exposar tot el que vostè pot voler conèixer sobre el nostre patrimoni i els personatges que ho van fer realitat en aquell context històric.

El preu de venda al públic estarà al voltant dels 36 euros i per als valedors i col·laboradors sortirà per 28 €, sempre amb reserva prèvia que es pot fer a través del correu electrònic: bartolome@vam10.com
El tiratge serà de 100 exemplars numerats en cadascuna de les llengües i amb el llistat dels valedors i col·laboradors. En el moment de la eixida del llibre s'indicarà el compte corrent per fer la transferència o bé es pot pagar a recollir-lo. Ara només cal indicar l'interès a participar amb alguna d'aquestes modalitats, sempre en privat i per correu electrònic o per missatge.
Pot consultar-se informació sobre el llibre a la pàgina que amb el nom del llibre construiré el blog: http://limaginaridaltea.blogspot.com.es/2015/05/passejant-per-altea-el-proxim-llibre-de .html
La col·laboració és oberta, i té dues modalitats:
- Valedor de l'edició. Aquelles persones, institucions, empreses, etc. que desitgin donar suport l'edició amb una donació superior als 200 euros, o bé una compra superior a 5 exemplars.
- Col·laboradors, aquelles persones que desitgen reservar un exemplar al preu de 28 euros, que se'ls donarà en mà en el moment de la presentació del llibre o podran passar a recollir-lo per als llocs que s'indicará.


Paseando por las Alteas, un libro con motivo del 400 aniversario, ya tan cercano, de la fundación de la Altea moderna.

Los alteanos y las personas interesadas por este patrimonio valenciano que quieran colaborar en la edición del libro sobre el paisaje y patrimonio de las Alteas, por lo tanto de Altea como de Altea la Vella, que se publicará en ediciones distintas en lengua valenciana y castellana en los primeros meses de 2016, pueden ponerse en contacto conmigo como autor-editor. El libro constará de dos tomos de unas 230 pag. cada uno, en formato de 21 cm de ancho por 15 cm de altura, en papel exento de plomo ya todo color. Se trata de una obra que incluye un paseo por los momentos fundacionales de Altea la Vella y Altea, esta desde su creación de Nueva Planta y los momentos previos a su construcción, hasta los años 1970. Pasearemos a través del patrimonio religioso, rural, hidráulico, urbano, etc .., pasearemos por los paisajes más relevantes, sin olvidar los paisajes perdidos y con un amplio apartado sobre las arquitecturas ausentes, las que todavía viven en el imaginario colectivo alteano.

El libro, en una edición reducida y limitada, pretende exponer todo lo que usted puede querer conocer sobre nuestro patrimonio y los personajes que lo hicieron realidad en aquel contexto histórico.
El precio de venta al público estará en torno a los 36 euros y para los valedores y colaboradores saldrá por 28 €, siempre con reserva previa que puede hacerse a través del correo electrónico: bartolome@vam10.com

La tirada será de 100 ejemplares numerados en cada una de las lenguas y con el listado los valedores y colaboradores. En el momento de la salida del libro se indicará la cuenta corriente para hacer la transferencia o bien se puede pagar a recogerlo. Ahora sólo hay que indicar el interés en participar con alguna de estas modalidades, siempre en privado y por correo electrónico o por mensaje.
Puede consultarse información sobre el libro en la página que con el nombre del libro construiré el blog: http://limaginaridaltea.blogspot.com.es/2015/05/passejant-per-altea-el-proxim-llibre-de .html

La colaboración es abierta, y tiene dos modalidades:
- Valedor de la edición. Aquellas personas, instituciones, empresas, etc. que deseen apoyar la edición con una donación superior a los 200 euros, o bien una compra superior a 5 ejemplares.
- Colaboradores, aquellas personas que deseen reservar un ejemplar al precio de 28 euros, que se les dará en mano en el momento de la presentación del libro o podrán pasar a recogerlo por los sitios que se indica.


            Indice
 “No es un paisaje, es un mundo”, 
por Joaquín Rico  
0.02.-  Evolución urbana de Altea La Vella                   
0. 01.- Evolución de la trama urbana de Altea             
1. Paseando por la Fortaleza de Altea
2.- Las iglesias y ermitas
3.- Ingeniería Civil
4.- Acueductos, Acequias, Fuentes y Molinos
5.- Arquitectura Rural                
6.- Arquitectura urbana de los S. XVIII al XX
7.- Eclecticísmo Medievalismo y Modernismo
8.- Arquitectura Moderna
9.- Arquitectura Ausentes
-                 Ingeniería militar en la Altea del s. XVI y XVII
-                 Edificis I Espais Públics
10.- Paisajes Perdido
Bibliografía Y Cartografía
Algunes pàgines:








8 may 2015

Conjunto patrimonial de la Cala del Soio-Illeta-L ́Olla en Altea, por M del Rey, P. Soler y J. Martínez


Entorno paisajístico.-

El entorno de la Cala del Soio incluye un gran área a lo largo de las playas de la Olla y Cap Negret, entre la roca "El Perret" y el túmulo de Cap Negret, adrentándose por el interior a través del cauce del Barranc de Les Aigues, la carretera N 332 y el entorno de la Vía Dianium. Este entorno paisajístico es de una calidad excepcional, formando un Monumento Natural (como formación geomorfológica de interes), con la posibilidad de ser incluido dentro del espacio del Parc Natural de Serra Gelada y su zona litoral. Dentro de este conjunto hay un elemento impropio, el puerto deportivo construido sobre las eflorescencias volcánicas, que rompe la unidad paisajística y deteriora un yacimiento geológico de gran valor.




Podemos distinguir varias zonas con cierta diferenciación, pero insertas en una misma unidad de paisaje: el Area de Cap Negret, con los restos volcánicos y los fragmentos de costa fósis allí existente; los campos de Cap Negret tras el túmulo, y la Playa de la Olla, el antiguo embarcadero y la propia Illeta

4 may 2015

El Reg de Baix, Major o Reg Vell d`Altea, per M del Rey, J. Martinez i P. Soler


El Reg de Baix, Major o Reg Vell és la institució de reg més antiga de les que es troben en servei a Altea, amb un llarg traçat dividit en dos parts: l'horta i voltants del riu, al nord, i la part de Cap Blanc i la seua prolongació en terme de l'Alfàs al sud. Separades ambdues pel traçat subterrani de la sèquia dins el casc urbà d'Altea i generant paisatges molt diferents entre si.

Al llarg de la primera part del traçat se situen tres molins històrics: Benimussa, dels Moros i Molí de l'Horta. El seu tram últim pogués coincidir amb part del traçat de la sèquia que després de travessar pel Aqüeducte Romà el barranc dels Arcs, portava aigua a la vila romana del Albir. Qüestió que s'ha de verificar amb estudis arqueològics que permetin trobar restes que verifiquin tal suposició.



El seu traçat.-
El Reg Major i de Baix del riu Algar neix en l'actualitat en la confluència dels rius Algar i Guadalest. És el primer reg del que podríem anomenar la Altea moderna i el seu traçat, des de l'assut de captació, discorre vorejant els tossals del Mandem fins els Quintanes on comença a regar les primeres hortes, continua per Garganes, passa pel costat del poble als peus de Bellaguarda. Aquest tram pot haver-se construït sobre fragments o estructures de reg tardomedievals o d'origen romà, donada l'existència de molins d'època andalusí i també haver trobat-se instal·lacions agràries romanes entre la partida del Bol i el Clot de Mingot, les quals s'abastien de sèquies construïdes en el vessant sud de l'Algar. Després de passar baix de Bellaguarda, la sèquia major franqueja la part baixa del poble, donant nom al Carrer de la Sèquia, emergint de nou a la partida de Carbonera al llarg del traçat del Camí Vell d'Alacant i arribar fins al barranc dels Arcs, on conflueix amb els extremals del Reg Nou i la prolongació de l'aqüeducte romà dels Arcs per, a través de la partida de Cap Blanc finalitzar prop del Albir en terme de l'Alfàs.

8 feb 2015

Personatges alteans del s XX: Blanca Sáenz-Alonso Larrumbide (doña Blanquita)




Blanca Sáenz-Alonso y Larrumbide, nace en San Sebastián el 3 de Noviembre de 1909 y sigue una educación muy próxima a la cultura francesa en el colegio de San Bartolomé en Donostia, se traslada a Altea con sus padres Doña Virginia Larrumbide y D. Honorato Sáenz-Alonso, medico dermatólogo de gran renombre, enamorado de su profesión y que atendió en Altea con gran profesionalidad, una vez jubilado, la consulta de los casos complejos de su especialidad que le presentaban los médicos locales, una persona propositiva y vinculada al deporte, cofundador del Club de futbol de la Real Sociedad de  San Sebastián. Blanca, una vez terminada la Guerra Civil, reside con sus padres largas temporadas en la Fonda Ronda, para mas tarde -a partir de 1944- construir su familia el chalet “El Txoko”, en el Colt de Mingot, donde se asienta definitivamente. Mantiene relaciones con D. Miguel de Aynat Benimeli con quien se casa en abril de 1946 en Donosti, quien fallece a edad temprana. Tras el ensanche de Altea, una vez derribado el Txoko, compra Verdemar, otro de los clásicos chalets de la salida norte de Altea, para abandonarlo nuevamente a medida que la expansión urbana progresa, retirándose mas tarde a l´Horta, a su casa en Sant Roc. Muere en San Sebastián en 2007 a sus 98 años.


Miguel y Blanca fueron propietarios, por herencia del primero, del conocido Mas de Calces en Altea. Residió durante muchos años en Altea, muy vinculada a la familia Aynat, alternando estancias en su San Sebastián natal. Al morir sin descendencia, deja sus propiedades a hermanos y sobrinos carnales y políticos, los cuales siguen conservando su casa y su memoria.

Entre las imágenes que nos quedan de Blanca Sáenz-Alonso hay que destacar el espléndido retrato de niña que le pinta en 1916 su tío, el paisajista vasco Javier Larrumbide.
Blanca, durante los primeros años de estancia en Altea practica una de sus mas arraigadas aficiones en esta época: la escritura, que compagina con su otra pasión, la jardinería, mientras ayuda a su padre en sus esporádicas consultas médicas y en la elaboración de las pócimas y ungüentos necesarios. Escribe varias novelas de corte romántico que publica en la editorial Pueyo de Madrid, distinguiendo entre ellas: “La enemiga de los hombres” en 1944, “Lo Imprevisto”, “Una Boda Extraña”, etc. Persona culta, ávida de conocimientos, gran lectora, de conversación amena y agradable, Blanca fue muy querida por familiares y amigos y dejó una huella imborrable.

Virginia y Juan Miguel, sobrinos de Blanca
________________________________________________________________________

Blanca Sáenz-Alonso i Larrumbide, naix en Sant Sebastià el 3 de Novembre de 1909 i seguix una educació molt pròxima a la cultura francesa en el col·legi de San Bartolomé en Donostia, es trasllada a Altea amb els seus pares la senyora Virginia Larrumbide i D. Honorato Sáenz-Alonso, doctor dermatòleg de gran renom, enamorat de la seua professió i que va atendre a Altea amb gran professionalitat i una vegada jubilat, la consulta dels casos complexos de la seua especialitat que li presentaven els metges locals; una persona propositiva i vinculada a l'esport, cofundador del Club de futbol de la Real Societat de Sant Sebastià. Blanca, una vegada acabada la Guerra Civil, residix amb els seus pares llargues temporades en la Fonda Ronda, per mes avant -a partir de 1944- construir la seua família el xalet "El Txoko", en el Colt de Mingot, on s'assenta definitivament. Manté relacions amb D. Miguel de Aynat Benimeli amb qui es casa a l'abril de 1946 a Donosti, qui mor a edat primerenca. Després de l'eixamplament d'Altea, una vegada enderrocat el Txoko, compra Verdemar, un altre dels clàssics xalets de l'eixida nord d'Altea, per a abandonar-ho novament a mesura que l'expansió urbana progressa, retirant-se mes vesprada a l´Horta, a sa casa en Sant Roc. Mor en Sant Sebastià en 2007 als seus 98 anys. 


Miguel i Blanca van ser propietaris, per herència del primer, del conegut Mes d'Acerons a Altea. Va residir durant molts anys a Altea, molt vinculada a la família Aynat, alternant estades en el seu Sant Sebastià natal. Al morir sense descendència, deixa les seues propietats a germans i nebots carnals i polítics, els quals continuen conservant el seu casa i la seua memòria. 

Entre les imatges que ens queden de Blanca Sáenz-Alonso cal destacar l'esplèndid retrat de xiqueta que li pinta en 1916 el seu tio, el paisatgista basc Javier Larrumbide. Blanca, durant els primers anys d'estada a Altea practica una de les seues més arrelades aficions en aquesta època: l'escriptura, que compagina amb la seva altra passió, la jardineria, mentre ajuda al seu pare en els seus esporàdiques consultes mèdiques i en l'elaboració de les pocions i ungüents necessaris. Escriu diverses novel·les de tall romàntic que publica a l'editorial Pueyo de Madrid, distingint entre elles: “La enemiga de los hombres" en 1944, "El Imprevisto", "Una Boda Extraña", etc. Persona culta, àvida de coneixements, gran lectora, de conversa amena i agradable, Blanca va ser molt estimada per familiars i amics i va deixar una empremta inesborrable.

Virgínia i Juan Miguel, nebots de Blanca.

22 nov 2014

Personatges alteans del segle XX: Miguel Giner Giner, per Miguel del Rey



Miguel Giner neix a Altea sobre 1900 i queda orfe de pare als 12 anys. Catalina Giner, sa mare, torna a la casa familiar, al núm. 2 del carrer que hui coneixem com Costera de Moncau, on van viure al costat dels germans José, Vicente i Salvador Agulló Zaragozí. Es tracta de l'edifici que sempre vam conèixer a Altea com "el Casino", aquell preciós Casino de Peparra amb àmplia terrassa suportada per columnes de fundició sobre la plaça del Convent i el saló va haver en aquells dies guardar els encesos ressons dels discursos liberals dels finals del segle XIX.
Miguel Giner, el nostre protagonista neix amb el segle i als seus 25 anys aprova les oposicions al Cos Pericial de Duanes, ocupant precisament la plaça de la Duana d'Altea. Es casa amb Dolores Llopis Benimeli el 1928, òrfena de pares i que viu unes cases més amunt al mateix carrer, a casa de sa tia Rosa Benimeli Martínez. D'aquesta unió neixen Vicente (1930) i Isabel (1931). En esclatar la Guerra Civil el traslladen a Barcelona, on marxa el matrimoni deixant als seus fills a cura de la família a Altea. En finalitzar la guerra un nou trasllat a la Vall d'Aran, al lloc fronterer de Les, reuneix la família, primer va amb els seus pares Isabel i més tard s'uneix a ells el fill gran, Vicente.
Miguel Giner i Dolores Llopis a Les

Precisament és a Les on ocorren els fets als quals ens referim i que s'inicien a finals de juny o principis de juliol de 1943, un lloc de frontera, on després d'una horrible experiència per complir les ordres franquistes, se decideix a facilitar com pot el pas de grups de jueus que fugen de l'horror nazi travessant els Pirineus.
Just entre els homes és com anomenen els jueus a aquestes persones que han arriscat les seues vides per salvar les d'altres, i el nostre Miguel Giner és un d'ells, el govern d'Israel, els Instituts de defensa de la Memòria de l'Holocaust, l'han homenatjat en un acte aquest novembre el Tel Aviv i Jerusalem, on ha assistit seu fill Vicente Giner.
Un honor per a Altea tenir a Miguel Giner Giner entre els nostres paisans.


Miguel Giner al traure les opocisións al Cos de Duanes als 25 anys.


Miguel Giner nace en Altea sobre 1900 y queda huérfano de padre a los 12 años. Catalina Giner, su madre, vuelve al seno familiar, a la casa nº 2 de la calle muchos años llamada del Alferez Beneyto, hoy Costera de Moncau, donde vivieron junto a los hermanos José, Vicente y Salvador Agulló Zaragozí. Se trata del edificio que siempre conocimos en Altea como “el Casino”, aquel precioso Casino de Peparra con amplia terraza soportada por columnas de fundición sobre la plaza del Convento y cuyo salón debió por entonces guardar los encendidos ecos de los discursos liberales de los finales del siglo XIX.
Miguel Giner, nuestro protagonista nace con el siglo y a sus 25 años aprueba las oposiciones al Cuerpo Pericial de Aduanas, ocupando precisamente la plaza de la Aduana de Altea.  Se casa con Dolores LLopis Benimeli en 1928, huérfana de padres y que vive unas casa más arriba en la misma calle, en casa de su tía Rosa Benimeli Martínez. De esta unión nacen Vicente (1930) e Isabel (1931). Al estallar la Guerra Civil lo trasladan a Barcelona, donde marcha el matrimonio dejando a sus hijos al cuidado de la familia en Altea. Al finalizar la guerra un nuevo traslado al Valle de Arán, al puesto fronterizo de Les, reúne a  la familia, primero va con sus padres Isabel y más tarde se une a ellos el hijo mayor, Vicente.
Precisamente es en Les donde ocurren los hechos a los que nos referimos y que se inician a finales de Junio o principios de Julio de 1943, un puesto de frontera, donde tras una horrible experiencia por cumplir las órdenes franquistas, de decide a facilitar como puede el paso de grupos de judíos que huyen del horror nazi atravesando los Pirineos.
Justo entre los hombres es como llaman los judíos a estas personas que han arriesgado sus vidas para salvar las de otros, y nuestro Miguel Giner es uno de ellos, el gobierno de Israel, los Institutos  de defensa de la Memoria del Holocausto, lo han homenajeado  en un acto este noviembre el Tel Aviv y Jerusalén, donde ha asistido su hijo Vicente Giner.
Un honor para Altea tener a Miguel Giner Giner entre nuestros paisanos.
Vicente Giner en el Muro de las Lamentaciones, imagen publicado en La Vanguardia.