Personatges alteans del s XX: Blanca Sáenz-Alonso Larrumbide (doña Blanquita)

Blanca Sáenz-Alonso y Larrumbide, nace en San Sebastián el 3 de Noviembre de 1909 y sigue una educación muy próxima a la cultura francesa en el colegio de San Bartolomé en Donostia, se traslada a Altea con sus padres Doña Virginia Larrumbide y D. Honorato Sáenz-Alonso, medico dermatólogo de gran renombre, enamorado de su profesión y que atendió en Altea con gran profesionalidad, una vez jubilado, la consulta de los casos complejos de su especialidad que le presentaban los médicos locales, una persona propositiva y vinculada al deporte, cofundador del Club de futbol de la Real Sociedad de  San Sebastián. Blanca, una vez terminada la Guerra Civil, reside con sus padres largas temporadas en la Fonda Ronda, para mas tarde -a partir de 1944- construir su familia el chalet “El Txoko”, en el Colt de Mingot, donde se asienta definitivamente. Mantiene relaciones con D. Miguel de Aynat Benimeli con quien se casa en abril de 1946 en Donosti, quien fallece a edad temprana. Tras el ensanche de Altea, una vez derribado el Txoko, compra Verdemar, otro de los clásicos chalets de la salida norte de Altea, para abandonarlo nuevamente a medida que la expansión urbana progresa, retirándose mas tarde a l´Horta, a su casa en Sant Roc. Muere en San Sebastián en 2007 a sus 98 años.

Miguel y Blanca fueron propietarios, por herencia del primero, del conocido Mas de Calces en Altea. Residió durante muchos años en Altea, muy vinculada a la familia Aynat, alternando estancias en su San Sebastián natal. Al morir sin descendencia, deja sus propiedades a hermanos y sobrinos carnales y políticos, los cuales siguen conservando su casa y su memoria.

Entre las imágenes que nos quedan de Blanca Sáenz-Alonso hay que destacar el espléndido retrato de niña que le pinta en 1916 su tío, el paisajista vasco Javier Larrumbide.

Blanca, durante los primeros años de estancia en Altea practica una de sus mas arraigadas aficiones en esta época: la escritura, que compagina con su otra pasión, la jardinería, mientras ayuda a su padre en sus esporádicas consultas médicas y en la elaboración de las pócimas y ungüentos necesarios. Escribe varias novelas de corte romántico que publica en la editorial Pueyo de Madrid, distinguiendo entre ellas: “La enemiga de los hombres” en 1944, “Lo Imprevisto”, “Una Boda Extraña”, etc. Persona culta, ávida de conocimientos, gran lectora, de conversación amena y agradable, Blanca fue muy querida por familiares y amigos y dejó una huella imborrable.

Virginia y Juan Miguel, sobrinos de Blanca

________________________________________________________________________

Blanca Sáenz-Alonso i Larrumbide, naix en Sant Sebastià el 3 de Novembre de 1909 i seguix una educació molt pròxima a la cultura francesa en el col·legi de San Bartolomé en Donostia, es trasllada a Altea amb els seus pares la senyora Virginia Larrumbide i D. Honorato Sáenz-Alonso, doctor dermatòleg de gran renom, enamorat de la seua professió i que va atendre a Altea amb gran professionalitat i una vegada jubilat, la consulta dels casos complexos de la seua especialitat que li presentaven els metges locals; una persona propositiva i vinculada a l'esport, cofundador del Club de futbol de la Real Societat de Sant Sebastià. Blanca, una vegada acabada la Guerra Civil, residix amb els seus pares llargues temporades en la Fonda Ronda, per mes avant -a partir de 1944- construir la seua família el xalet "El Txoko", en el Colt de Mingot, on s'assenta definitivament. Manté relacions amb D. Miguel de Aynat Benimeli amb qui es casa a l'abril de 1946 a Donosti, qui mor a edat primerenca. Després de l'eixamplament d'Altea, una vegada enderrocat el Txoko, compra Verdemar, un altre dels clàssics xalets de l'eixida nord d'Altea, per a abandonar-ho novament a mesura que l'expansió urbana progressa, retirant-se mes vesprada a l´Horta, a sa casa en Sant Roc. Mor en Sant Sebastià en 2007 als seus 98 anys. 

Miguel i Blanca van ser propietaris, per herència del primer, del conegut Mes d'Acerons a Altea. Va residir durant molts anys a Altea, molt vinculada a la família Aynat, alternant estades en el seu Sant Sebastià natal. Al morir sense descendència, deixa les seues propietats a germans i nebots carnals i polítics, els quals continuen conservant el seu casa i la seua memòria. 

Entre les imatges que ens queden de Blanca Sáenz-Alonso cal destacar l'esplèndid retrat de xiqueta que li pinta en 1916 el seu tio, el paisatgista basc Javier Larrumbide. Blanca, durant els primers anys d'estada a Altea practica una de les seues més arrelades aficions en aquesta època: l'escriptura, que compagina amb la seva altra passió, la jardineria, mentre ajuda al seu pare en els seus esporàdiques consultes mèdiques i en l'elaboració de les pocions i ungüents necessaris. Escriu diverses novel·les de tall romàntic que publica a l'editorial Pueyo de Madrid, distingint entre elles: “La enemiga de los hombres" en 1944, "El Imprevisto", "Una Boda Extraña", etc. Persona culta, àvida de coneixements, gran lectora, de conversa amena i agradable, Blanca va ser molt estimada per familiars i amics i va deixar una empremta inesborrable.

Virgínia i Juan Miguel, nebots de Blanca.