Un "protoriurau " a la partida del Riquet a Altea, per Miguel del Rey (Val-Cast)

Una de les més velles construccions del que van ser aquests assecadors de pansa que trobem a La Marina, pot ser aquest edifici situat a la partida de Riquet d'Altea. Consta d'un cos original de tres obertures frontals amb sengles vans laterals, tots ells d'un primitivisme extrem, construïts sobre fàbriques indisciplinades aparellades amb pedra de despedrar el propi entorn i morters d'argila amb una mica de calç; amb obertures construïdes amb carregadors de rolls dobles sense desbastar i brancals poc definides. Obrint façana al sud i front a un antic "sequer" d'ajustades dimensions.

Es tracta d'una construcció d'un porxo poc codificat lingüísticament en la seua arquitectura, però que al seu dia va incloure tots els elements propi del que entenem tipològica i morfològicament com riurau: estructura porticada d'una o diverses crugies, obrint obertures de dimensions adequades, construïts de manera diversa, llindats o en arcs, davant dels quals una esplanada servia d'assecador, de sequer on estendre els canyissos al sol

L'edifici es va transformar amb el temps albergant un ús de corral i plantant un bancalet d'ametllers en allò que va ser sequer. Al cos original es va afegir a inicis del segle XX, o finals del XIX, un cos a la part occidental, lleugerament més alt, encegant un dels vans frontals i els laterals, a la manera de caseta de pastor

Un “protoriurau” en la partida de la Moreria en Altea

Una de las más viejas construcciones de lo que fueron estos secaderos de uva pasa que encontramos en La Marina, puede ser este edificio situado en la partida de Riquet de Altea. Consta de un cuerpo original de tres vanos frontales con sendos laterales, todos ellos de un primitivismo extremo, construidos sobre fábricas indisciplinadas aparejadas con piedra de despiedrar el propio entorno y morteros de arcilla con algo de cal; con sus vanos construidos por cargaderos de rollizos dobles sin desbastar y jambas poco definidas. Construido abriendo fachada al sur y tras un antiguo "sequer" de ajustadas dimensiones. 

Se trata de a una construcción de un porche poco codificado lingüísticamente en su arquitectura, pero que en su día incluyó todos los elementos propio de lo que entendemos tipológica y morfológicamente como riurau: estructura porticada de una u varias crujías, abriendo vanos de dimensiones adecuadas, construidos de manera diversa, adintelados o en arcos, frente a los cuales una explanada servia de secadero, de "sequer" donde extender los cañizos al sol 

El edificio se transformó con el tiempo, albergando un uso de corral y plantándose un bsncalillo de almendros en lo que originariamente fue "sequer". Al cuerpo original se añadió a inicios del siglo XX, o finales del XIX, un cuerpo en la parte occidental, ligeramente más alto, cegando uno de los vanos frontales y los laterales, a la manera de caseta de pastor. 

El Camí de les Revoltes. Bèrnia

El Camí o Costera de les Revoltes és un camí de pedra seca que ascendeix a mitja vessant un desnivell important en zona rocosa mitjançant la creació d'un recorregut en forma de ziga-zaga, d'aquí la toponímia Camí de les Revoltes. Sens dubte estem davant d'un dels millors camins històrics de la Marina Baixa. El seu traçat , des d'Altea la Vella al pla del Runar, és un accés d'època renaixentista per licitar a les Franges plans del Vessant sud de la serra. Un camí preciós , Restaurat recentment i que passa prop del castell de l' Ama, un fortificació d'època islàmica s. X o XI, hui arruïnada ia l' espera de ser valorada .

Les Revoltes va ser durant segles el principal accés a la serra , utilitzat pels habitants d'Altea la Vella per accedir a les zones agrícoles i necessària la utilització d'animals de càrrega per a les tasques agrícoles

En les descripcions de Joan Baptista Antonelli, ens relata la pujada, necessàriament per aquest camí, del Virrei Vespasià Gonzaga, per conèixer de pròpia vista les obres del Fort de Bèrnia , que tant li van disgustar l'amic de Felipe II, condontiero reconegut, i també mecenes artístic en l'última etapa de la seua vida .

Informació basada en part en el text del Catàleg de Béns Culturals d'Altea, 2013 - aut. M del Rey, J. Martínez i P. Soler .

El Camí o Costera de les Revoltes es un camino de piedra seca que asciende a media ladera un desnivel importante en zona rocosa mediante la creación de un recorrido en forma de zigzag, de ahí la toponimia Camí de les Revoltes. Sin duda estamos ante uno de los mejores caminos históricos de la Marina Baixa. Su trazado, desde Altea la Vella al Pla del Runar, es un acceso de época renacentista para subir a las franjas planas de la vertiente sur de la sierra. Un camino precioso, restaurado recientemente y que pasa cerca del castillo del Ama, una fortificación de época islámica s. X o XI, hoy arruinada y a la espera de ser valorada. .

Les Revoltes fue durante siglos el principal acceso a la sierra, utilizado por los habitantes de Altea la Vella para acceder a las zonas agrícolas y necesaria la utilización de animales de carga para las labores agrícolas

En las descripciones de Juan Bautista Antonelli, nos relata la subida, necesariamente por dicho camino, del Virrey Vespasiano Gonzaga, para conocer de propia vista las obras del Fort de Bèrnia, que tanto le disgustaron al amigo de Felipe II, Condontiero reconocido, y también mecenas artístico en la última etapa de su vida.

Información basada en parte en el texto del Catálogo de Bienes Culturales de Altea, 2013- aut. M del Rey, J. Martínez i P. Soler.

Molí de l' Horta. Altea

En l'actualitat trobem les restes d'unes antigues instal · lacions hidràuliques molt ben conservada després de la restauració realitzada pels seus propietaris. No només el sistema bàsic d' aquestes instal · lacions del molí , també les sales annexes de mòlta i preparació dels productes elaborats , però especialment cal valorar la restauració de les voltes de pas de l'aigua de la sèquia pels secrets de l'antic molí i espais de els cárcavos , més de la resta de les instal · lacions industrials i la seva maquinària . Es troben restes d'instal · lacions d'èpoques molt diferents , des de les tradicionals instal · lacions hidràuliques generades per les rodes de moldre, amb restes de les pedres d'estabilització de l'eix generatriu de transmissió , a les instal · lacions més modernes de generació d'electricitat: ja que aquest molí es dedico durant un temps a inicis del segle XX a la generació i subministrament d'electricitat .

El Molí de l'Horta pertany a la xarxa hidràulica del Reg Major o de Baix i està situat a la primera part del seu traçat abans de l'entrada al poble . Fins a mitjan segle XIX no hi ha cap referència documental clara sobre aquest molí . Malgrat tot comptem amb diverses fonts que ens fan concloure que ja existia al segle XVIII vinculat al Reg Major .

El Molí de l'Horta , com a producció farinera , va estar en ús fins 1924 i en ell treballaven unes trenta persones . En les primeres dècades del segle XX , el molí va comptar amb la instal · lació de dinamos per aprofitar el salt d'aigua i motors que generessin la rotació de les moles. Després del cessament de la seva activitat farinera , el molí va fer servir el salt d'aigua existent per instal · lar una central elèctrica . Després de la Guerra Civil la fàbrica de llum va tancar i en 1949 els propietaris del molí van vendre l'edifici als seus actuals propietaris .

En l'actualitat al voltant de la localització del Molí de l' Horta es conserven diferents topònims rellevants com el Partidor -a la sèquia mare a l'entrada de l'antiga bassa del molí - , el mateix tapó del Molí , la Parà Garganes , el Salt i la Carcau o Cacau per referir-se als bancals propers al desguàs del Molí .

Informació treta de l' Catàleg de béns culturals d'Altea -M del Rey,  P. Soler i J. Martínez-

Molí de l’Horta.-

En la actualidad encontramos los restos de unas antiguas instalaciones hidráulicas muy bien conservada tras la restauración realizada por sus propietarios. No solo el sistema básico de estas instalaciones del molino, también las salas anexas de molienda y preparación de los productos elaborados; pero especialmente hay que valorar la restauración de las bóvedas de paso del agua de la acequia por los entresijos del antiguo molino y espacios de los cárcavos, además del resto de las instalaciones industriales y su maquinaria. Se encuentran restos de instalaciones de épocas muy distintas, desde las tradicionales instalaciones hidráulicas generadas por las ruedas de moler, con restos de las piedras de estabilización del eje generatriz de transmisión, a las instalaciones más modernas de generación de electricidad: ya que este molino se dedico durante un tiempo a inicios del siglo XX a la generación y suministro de electricidad.

El Molí de l’Horta pertenece a la red hidráulica del Reg Major o de Baix y está situado en la primera parte de su trazado antes de la entrada en el pueblo. Hasta mediados del siglo XIX no existe ninguna referencia documental clara sobre este molino. Sin embrago contamos con diversas fuentes que nos hacen concluir que ya existía en el siglo XVIII vinculado al Reg Major.

El Molí de l’Horta, como producción harinera, estuvo en uso hasta 1924 y en él trabajaban unas treinta personas. En las primeras décadas del siglo XX, el molino contó con la instalación de dinamos para aprovechar el salto de agua y motores que generasen la rotación de las muelas. Tras el cese de su actividad harinera, el molino hizo servir el salto de agua existente para instalar una central eléctrica. Después de la Guerra Civil la fábrica de luz cerró y en 1949 se vendió a sus actuales propietarios.

En la actualidad en torno a la localización del Molí de l’Horta se conservan distintos topónimos relevantes como el Partidor -en la sèquia mare a la entrada de la antigua balsa del molino-, el propio Tapó del Molí, la Parà Garganes, el Salt y la Carcau o Cacau para referirse a los bancales cercanos al desagüe del Molino.

Información extraida del Catàlogo de bienes culturales de Altea- M del Rey, P. Soler i J. Martínez

Església de Santa Anna en Altea la Vella

El temple consta de nau única composta per tres cossos, més creuer i presbiteri, nau coberta per volta de canó i arcs torals de mig punt que al creuer s'alça una cúpula octogonal amb quatre petxines. La volta cobreix el presbiteri i al fons de la nau  hi ha un potent retaule. Els alçats interiors són senzills, classicistes, amb pilastres simples rematades per capitells i un cornisó que recorre tot el temple i des del qual neix la volta. Els materials d'interior són austers en general, amb cert cromatisme en blancs i daurats en la decoració de la nau principal i la cúpula.

El creuer, asimètric, dóna pas a una nau longitudinal, en el sentit de la principal, de només tres cossos i de menor amplària. Nau d'origen diferent, posterior a la principal i d'estil molt diferent, amb acabats neogòtics i voltes aristades, amb un retaule gotizante després de l'altar de la capella i flanquejat per dos llenços de García Torres realitzats en 1980.

 -----------------------

El templo consta de nave única compuesto por tres cuerpos, más crucero y presbiterio, nave cubierta por bóveda de cañón y arcos fajones de medio punto que en el crucero levanta una cúpula octogonal con cuatro pechinas, a las que anteriormente nos hemos referido. La bóveda cubre el presbiterio y al fondo de la nave se levanta un potente retablo. Los alzados interiores son sencillos, clasicistas, con pilastras simples rematadas por capiteles y un cornisón que recorre todo el templo y desde el cual arranca la bóveda. Los materiales de interior son austeros en general, con cierto cromatismo en blancos y dorados en la decoración de la nave principal y la cúpula.

El crucero, asimétrico, da paso a una nave longitudinal, en el sentido de la principal, de solo tres cuerpos y de menor anchura. Nave que parece de origen distinto, posterior a la principal y de estilo muy diferente, con acabados neogóticos y bóvedas aristadas, con un retablo gotizante tras el altar de la capilla y flanqueado por dos lienzos de García Torres realizados en 1980.

------------------------ 

The church has a single nave consists of three bodies, cruise and chancel, nave covered by a barrel vault and semicircular arches, in the transept rises an octagonal dome with four scallops.  The back of the nave stands a powerful altarpiece. The interior elevations are simple, classical, with simple pilasters topped by capitals and cornice that runs around the temple and you boot from the vault. The cruise, asymmetrical, gives way to a longitudinal ship in the direction of the principal, only three bodies and smaller width, seems different  the main, finished in revival Gothic in groined vault.

L'antic Casino de Chaumet a Altea *

L'antic Casino de Chaumet, denominat en ell últim terç del S XX com Bar Terrassa, ha arribat a ser una institució entre les sales d'oci tradicional de bars amb partida, aportant alhora una biblioteca internacional de préstec, molt activa en els anys 60 i 70 del segle XX. La seua terrassa i les tapes han estat visitades i degustades per generacions d'alteans que guarden d'ell un dels millors records.

 Situat al primer pis d'una de les cantonades paradigmàtiques alteanes, la dels Cuatre Cantons, és dels pocs edificis històrics que es conserven de tan particular lloc, que com diu R. Llorens "Va iniciar la seva activitat, potser abans del segle, com a casino de propietaris i armadors, on les cartes treien espurnes de tant« tute »i muntonet. Allí va ser conserge José Sastre Beneyto (Pepe el Cueter), que va passar a regentar el bar Casino - Terrassa. Després el va seguir fent el seu fill Jaume Sastre Orozco, i per això va quedar nominat popularment al Casino de Chaumet "..

 El mateix autor ens dóna notícia de l'activitat literària i de la propietat del mateix: ".... El seu propietari, Jaume Sastre, el va traspassar el 1965 a Teófilo Marcos".

 La casa sobre la qual s'assenta el casino és una típica casa alteana de la segona meitat del segle XIX, amb la característica del material que construeixen els seus murs: pedra calcària negra de la pedrera de Les Quintanes. Una fàbrica de mampostería concertada molt ben construïda, amb arcs plans del mateix material i ben tallades dovelles per construir les obertures de balcons, mentre que els forats menors es cobreixen amb llindes d'una sola peça de gran qualitat. Amb un sòcol de carreus de grans dimensions. La façana impostada en els nivells de cada pis, presenta uns balcons construïts lloses de la mateixa pedra, donant una gran unitat a tot el conjunt. Només l'aler inclou una solució mixta, amb carreus tallats en cantonada i la resta disposat amb filades en volada de maó.

*Catàleg de Benms Patrimonial- M del Rey, P Soler i J. Martínez

---------

El antiguo Casino de Chaumet, denominado en él ultimo tercio del S XX como Bar Terraza, ha llegado a ser una institución entre las salas de ocio tradicional de bares con partida, aportando a la vez una biblioteca internacional de préstamo, muy activa en los años 60 y 70 del S. XX. Su terraza y sus tapas han sido visitadas y degustadas por generaciones de alteanos que guardan de él uno de los mejores recuerdos.

Situado en el primer piso de una de las esquinas paradigmáticas alteanas, la dels Cuatre Cantons, es de los pocos edificios históricos que se conservan de tan particular lugar, que como dice R. Llorens “Inició su actividad, quizá antes del siglo, como casino de propietarios y armadores, donde las cartas sacaban chispas de tanto «tute» y muntonet. Allí fue conserje José Sastre Beneyto (Pepe el Cueter), quien pasó a regentar el bar Casino - Terraza. Después lo siguió haciendo su hijo Jaime Sastre Orozco, y por ello quedó nominado popularmente el Casino de Chaumet”..

El mismo autor nos da noticia de la actividad literaria y de la propiedad del mismo: “….Su propietario, Jaime Sastre, lo traspasó en 1965 a Teófilo Marcos".

La casa sobre la que se asienta el casino es una típica casa alteana de la segunda mitad del siglo XIX, con la característica del material que construyen sus muros: piedra caliza negra de la cantera de Les Quintanes. Una fábrica de sillarejo muy bien construida, con arcos planos del mismo material y bien talladas dovelas para construir los vanos de balcones, mientras que los huecos menores se cubren con dinteles de una sola pieza de gran calidad. Con un zócalo de sillería de grandes dimensiones. La fachada impostada en los niveles de cada piso, presenta unos balcones construidos losas de la misma piedra, dando una gran unidad a todo el conjunto. Solo el alero incluye una solución mixta, con sillares tallados en esquina y el resto dispuesto con hiladas en saledizo de ladrillo.

Fanal de regador. Altea, inicis del XIX.

Fanal de regador. Altea, inicis del XIX. Ferro negre i vidre. Col·lecció particular

Farol de regador. Altea. inicios del XIX. Hierro negro y cristal

Rural Lantern. Altea early nineteenth century. Black iron and glass. Private collection