El Camí
o Costera de les Revoltes és un camí de pedra seca que ascendeix a mitja
vessant un desnivell important en zona rocosa mitjançant la creació d'un
recorregut en forma de ziga-zaga, d'aquí la toponímia Camí de les Revoltes.
Sens dubte estem davant d'un dels millors camins històrics de la Marina Baixa.
El seu traçat , des d'Altea la Vella al pla del Runar, és un accés d'època
renaixentista per licitar a les Franges plans del Vessant sud de la serra. Un
camí preciós , Restaurat recentment i que passa prop del castell de l' Ama,
un fortificació d'època islàmica s. X o XI, hui arruïnada ia l' espera de ser
valorada .
Les
Revoltes va ser durant segles el principal accés a la serra , utilitzat pels
habitants d'Altea la Vella per accedir a les zones agrícoles i necessària la
utilització d'animals de càrrega per a les tasques agrícoles
En les
descripcions de Joan Baptista Antonelli, ens relata la pujada, necessàriament per
aquest camí, del Virrei Vespasià Gonzaga, per conèixer de pròpia vista les
obres del Fort de Bèrnia , que tant li van disgustar l'amic de Felipe II,
condontiero reconegut, i també mecenes artístic en l'última etapa de la seua
vida .
Informació basada en part en el text del
Catàleg de Béns Culturals d'Altea, 2013 - aut. M del Rey, J. Martínez i P.
Soler .
El Camí o Costera de les Revoltes
es un camino de piedra seca que asciende a media ladera un desnivel importante
en zona rocosa mediante la creación de un recorrido en forma de zigzag, de ahí
la toponimia Camí de les Revoltes. Sin duda estamos ante uno de los mejores
caminos históricos de la Marina Baixa. Su trazado, desde
Altea la Vella al Pla del Runar, es un acceso de época renacentista para subir
a las franjas planas de la vertiente sur de la sierra. Un camino precioso,
restaurado recientemente y que pasa cerca del castillo del Ama, una fortificación
de época islámica s. X o XI, hoy arruinada y a la espera de ser valorada. .
Les Revoltes fue durante siglos el
principal acceso a la sierra, utilizado por los habitantes de Altea la Vella
para acceder a las zonas agrícolas y necesaria la utilización de animales de
carga para las labores agrícolas
En las descripciones de Juan
Bautista Antonelli, nos relata la subida, necesariamente por dicho camino, del
Virrey Vespasiano Gonzaga, para conocer de propia vista las obras del Fort de
Bèrnia, que tanto le disgustaron al amigo de Felipe II, Condontiero reconocido,
y también mecenas artístico en la última etapa de su vida.
Información basada en parte en el
texto del Catálogo de Bienes Culturales de Altea, 2013- aut. M del Rey, J. Martínez
i P. Soler.
No hay comentarios:
Publicar un comentario