La iglesia se levanta sobre la colina del Poblet y por su
forma y características domina el perfil del núcleo urbano. Es un elemento de
referencia en el paisaje y debe preservarse como elemento visible desde
cualquier punto del entorno inmediato o lejano de esta parte del término de
Altea. La iglesia y la plaza previa crean el espacio público por excelencia del
"Poblet".
Las geometrías
sencillas que la construyen apoyan su capacidad formal que la identifica en el
paisaje, así la iglesia de Santa Anna, además de ser un elemento de coherencia
social, es el elemento referencial iconográfico del pueblo.
Referencias históricas.-
La historia de la ermita de Santa Anna en Altea la Vella
está documentada en lo relativo a época moderna, mientras que de la antigua
ermita tenemos más bien pocas noticias. Situada sobre la colina en la que se
asienta el pueblo, a cota algo más baja que el antiguo asentamiento ibérico y
medieval del Castellet. La iglesia posiblemente ya existía en el primer tercio
del siglo XVIII, si reconocemos a la misma en la imagen de Altea la Vella que
nos muestra el plano del archivo del Conde de Orgáz (Sistema de riegos de
Callosa y Altea, 1732) su imagen plana, con espadaña central, podría ser una
esquema idealizado de la iglesia o ermita original.
Las fuentes señalan que en el siglo XVI el caserío de
Altea –actual Altea la Vella- se encuentra deshabitado y arruinado. La
despoblación será manifiesta hasta finales del siglo XVII cuando se produce la
recuperación demográfica. Marcelino Gutiérrez del Caño (1920) cifra en 251 los
habitantes de Altea la Vella en 1880. Parece ser que en ese momento surge la
necesidad de disponer de una iglesia más grande para el culto a Santa Ana y al
Santísimo Cristo de la Salud.
Las fuentes orales recogidas por Luis Fuster y Pedro Juan
Orozco (2005) parecen indicar que entre 1882 y 1885 se emprende la construcción
de la Iglesia a iniciativa del vicario José Ripoll Martínez, obras que
estuvieron a cargo del maestro de obras José Llinares. En su construcción, los
vecinos de Altea la Vella colaboran con materiales, mano de obra y aportaciones
monetarias -entre ellas, las de Catalina Thous y Josefa Gadea Orozco.
Desde su creación la Iglesia de Altea la Vella es filial de la de Altea, hasta 1953 que pasa a ser Parroquia.
La capilla de la Comunión o del Santísimo Cristo de la
Salud, anexa a la nave principal, es muy posterior, fue inaugurada el 27 de
agosto de 1911, siendo vicario José Llinares Ronda (Rector Llinares), se trata
de una nave estrecha de estilo neogótico con las bóvedas aristadas, propio de
la época de referencia.
En 1980 se produce la mayor restauración del templo que
afecta a elementos constructivos y ornamentales. El pintor José García Torres
realiza cuatro lienzos, dos para la capilla -Bodas de Caná y Multiplicación de
los panes y los peces- y dos en los laterales del presbiterio -Santísimo Cristo
de la Salud sobre Altea la Vella y Romería de Santa Ana. Además diseña las tres
vidrieras, de 140 cm. por 70 cm, de los huecos laterales con motivos de la Font
del Garroferet, una vista de Altea la Vella y una alegoría de la naturaleza.
Las últimas mejoras del templo se producen en 1995 cuando se colocan sobre las
pechinas de la cúpula unos plafones que representan a los cuatro Evangelistas
pintados sobre tabla por el arquitecto Joaquín Planell y sobrepuestos a los
restos de las antiguas pinturas. Mejoras que se completan con la instalación de
un reloj en la fachada, inaugurado el 31 de diciembre de 1997.
La arquitectura del templo.-
El edificio del templo consta de nave única compuesto por
tres cuerpos, más crucero y presbiterio, nave cubierta por bóveda de cañón y
arcos fajones de medio punto que en el crucero levanta una cúpula octogonal con
cuatro pechinas, a las que anteriormente nos hemos referido. La bóveda cubre el
presbiterio y al fondo de la nave se levanta un potente retablo. Los alzados
interiores son sencillos, clasicistas, con pilastras simples rematadas por
capiteles y un cornisón que recorre todo el templo y desde el cual arranca la
bóveda. Los materiales de interior son austeros en general, con cierto
cromatismo en blancos y dorados en la decoración de la nave principal y la
cúpula.
El crucero, asimétrico, da paso a una nave longitudinal,
en el sentido de la principal, de solo tres cuerpos y de menor anchura. Nave
que parece de origen distinto, posterior a la principal y de estilo muy
diferente, con acabados neogóticos y bóvedas aristadas, con un retablo
gotizante tras el altar de la capilla y flanqueado por dos lienzos de García
Torres realizados en 1980. Es de destacar el interés plástico de la vidriera
del coro.
La torre campanario es muy ecléctica y relativamente
moderna, constituida por un cuerpo basamental que nace de fachada y que tras
convertirse en lunetos invertidos, sirve de base de un cuerpo de campanas
octogonal acabado con un tejadillo a ocho caras. En ella se ubican tres
campanas: Santísimo Cristo de la Salud fundida en 1964, Santa Ana en 1942 y una
tercera de 1954. La fachada es muy sencilla con una única hornacina donde se
sitúa la imagen titular, más una cruz metálica lateralizada. Un toldo atípico y
descontextualizado, junto a unos cuestionables pasamanos, restan carácter a una
honesta y sencilla fachada.
.JPG)
El archivo de la Parroquia se encuentra en el despacho parroquial
situado en la Plaza de la Iglesia,1. La documentación ocupa algo más un metro
lineal y se encuentra custodiada en un armario e instalada en libros
encuadernados en buen estado. Este archivo está incluido en el Censo Guía de
Archivos publicado en 1995. Contiene información desde 1869 en los distintos
libros que se enumeran a continuación. Quinque libri: 2 libros; entre
1869-1890. Bautizos: tres libros; desde 1891 hasta la actualidad. Matrimonios:
dos libros; 1892 hasta la actualidad. Defunciones: dos libros; 1891 hasta la
actualidad. Confirmaciones: un libro; 1956 hasta la actualidad. Libro de
entables, 1936-1990. / Visitas pastorales, 1950-1990. Libro de cuentas,
1952-1952.
Texto redactado por M. del Rey, P. Soler y J. Martínez,
para el Catálogo de Bienes Culturales de Altea, 2013
L'església está contruida sobre el tossal del Poblet i
per la seua forma i característiques domina el perfil del nucli urbà. És un
element de referència en el paisatge i visible des de qualsevol punt de
l'entorn immediat o llunyà d'aquesta part del terme d'Altea. L'església i la
plaça prèvia creen l'espai públic per excel·lència del " Poblet" .
Les geometries senzilles que la construeixen recolzen la
seva capacitat formal que la identifica en el paisatge, així l'església de
Santa Anna, a més de ser un element de coherència social, és l'element referencial
iconogràfic del poble.
Referències històriques . -
La història de l'ermita de Santa Anna a Altea la Vella
està documentada pel que fa a època moderna, mentre que de l'antiga ermita
tenim més aviat poques notícies . Situada sobre el pujol en què s'assenta el
poble , a cota una mica més baixa que l'antic assentament ibèric i medieval del
Castellet . L'església possiblement ja existia en el primer terç del segle
XVIII , si reconeixem a la mateixa en la imatge d'Altea la Vella que ens mostra
el plànol de l'arxiu del Comte d'Orgaz (Sistema de regs de Callosa i Altea,
1732) la seva imatge plana , amb espadanya central , podria ser un esquema
idealitzat de l'església o ermita original .
Les fonts assenyalen que al segle XVI el mas d'Altea -
actual Altea la Vella - es troba deshabitat i arruïnat . La despoblació serà
manifesta fins a finals del segle XVII quan es produeix la recuperació
demogràfica . Marcelino Gutiérrez del Caño ( 1920 ) xifra en 251 els habitants
d'Altea la Vella el 1880 . Sembla que en aquest moment sorgeix la necessitat de
disposar d'una església més gran per al culte a Santa Anna i al Santíssim Crist
de la Salut .
Les fonts orals recollides per Luis Fuster i Pere Joan
Orozco (2005) semblen indicar que entre 1882 i 1885 s'emprèn la construcció de
l'Església a iniciativa del vicari José Ripoll Martínez , obres que van estar a
càrrec del mestre d'obres Josep Llinares . En la seva construcció , els veïns
d'Altea la Vella col·laboren amb materials, mà d'obra i aportacions monetàries
-entre elles , les de Catalina Thous i Josefa Gadea Orozco .
La capella de la Comunió o del Santíssim Crist de la
Salut , annexa a la nau principal , és molt posterior , va ser inaugurada el 27
d'agost de 1911, sent vicari José Llinares Ronda ( Rector Llinares ) , es
tracta d'una nau estreta d'estil neogòtic amb les voltes aristades , propi de
l'època de referència .
Des de la seua creació l'Església d'Altea la Vella és
filial de la d'Altea , fins a 1953 que passa a ser Parròquia .
El 1980 es produeix la major restauració del temple que
afecta elements constructius i ornamentals . El pintor José García Torres
realitza quatre llenços , dos per a la capella - Noces de Canà i Multiplicació
dels pans i els peixos - i dos als laterals del presbiteri - Santíssim Crist de
la Salut sobre Altea la Vella i Aplec de Santa Ana més dissenya les tres
vidrieres , de 140 cm . per 70 cm , dels buits laterals amb motius de la Font
del Garroferet , una vista d'Altea la Vella i una al · legoria de la natura .
Les últimes millores del temple es produeixen el 1995 quan es col · loquen
sobre les petxines de la cúpula uns plafons que representen als quatre
Evangelistes pintats sobre taula per l'arquitecte Joaquín Planell i sobreposats
a les restes de les antigues pintures. Millores que es completen amb la instal·lació
d'un rellotge a la façana , inaugurat el 31 de desembre de 1997.
L'arquitectura del temple
L'edifici del temple consta de nau única compost per tres
cossos, més creuer i presbiteri , nau coberta per volta de canó i arcs faixons
de mig punt que en el creuer s'aixeca una cúpula octogonal amb quatre petxines
, a les que anteriorment ens hem referit. La volta cobreix el presbiteri i al
fons de la nau s'aixeca un potent retaule . Els alçats interiors són senzills ,
classicistes , amb pilastres simples rematades per capitells i un cornisón que
recorre tot el temple i des del qual arrenca la volta . Els materials
d'interior són austers en general, amb cert cromatisme en blancs i daurats en
la decoració de la nau principal i la cúpula .
El creuer , asimètric , dóna pas a una nau longitudinal ,
en el sentit de la principal , de només tres cossos i de menor amplària. Nau
que sembla d'origen diferent , posterior a la principal i d'estil molt diferent
, amb acabats neogòtics i voltes aristades , amb un retaule gotizante després
de l'altar de la capella i flanquejat per dos llenços de García Torres
realitzats el 1980 . És de destacar el interès plàstic de la vidriera del cor .
La torre campanar és molt eclèctica i relativament
moderna , constituïda per un cos basamental que neix de façana i que després
convertir-se en llunetes invertits , serveix de base d'un cos de campanes
octogonal acabat amb un teuladell a vuit cares . S'hi situen tres campanes: Santíssim
Crist de la Salut fosa en 1964 , Santa Anna el 1942 i una tercera de 1954 . La
façana és molt senzilla amb una única fornícula on se situa la imatge titular ,
més una creu metàl · lica lateralitzada . Un tendal atípic i descontextualitzat
, al costat d'uns qüestionables passamans , resten caràcter a una honesta i
senzilla façana .
L'arxiu de la Parròquia es troba al despatx parroquial
situat a la Plaça de l'Església, 1 . La documentació ocupa una mica més un
metre lineal i es troba custodiada en un armari i instal · lada en llibres
enquadernats en bon estat . Aquest fitxer està inclòs en el Cens Guia d'Arxius
publicat el 1995 . Conté informació des de 1869 en els diferents llibres que
s'enumeren a continuació . Quinque libri : 2 llibres ; entre 1869-1890 .
Batejos : tres llibres ; des de 1891 fins a l'actualitat . Matrimonis : dos
llibres ; 1892 fins a l'actualitat . Defuncions: dos llibres ; 1891 fins a
l'actualitat . Confirmacions : un llibre ; 1956 fins a l'actualitat . Llibre de
entables , 1936-1990 . / Visites pastorals , 1950-1990 . Llibre de comptes ,
1952-1952 .
Text redactat per M. del Rey , P. Soler i J. Martínez ,
per al Catàleg de Béns Culturals d'Altea , 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario