L'ermita de Santa Bàrbara està situada a la partida del
Cascall , cohesiona l'espai existent entre el marge esquerre del riu Algar i el
Poblet d'Altea la Vella, ocupat per les partides del Cascall , Sogai i la Foia
. Aquest espai agrari té població estable des d'inicis del segle XVII.
L'actual ermita és el resultat de diferents ampliacions i
reformes a partir d'una antiga ermita anterior a 1759. Es té constància
documental d'una ampliació realitzada en aquest any, sobre una construcció
anterior no datada.
És una de les ermites més antigues d'Altea i de les més
actives al llarg del temps . Al costat de la festivitat de la seua patrona en
ella s'han celebrat nombrosos actes litúrgics - batejos, comunions , matrimonis
- fins a la dècada de 1950 el capellà d'Altea la Vella celebrava missa els
diumenges.
Des de la seva creació i possiblement fins a finals del
segle XIX, va disposar d'ermità que residia en una estada annexa a l'edifici i
cuidava del temple. No es coneixen actuacions arquitectòniques fins a mitjan
segle XX quan va ser restaurada . El 1955 es construeix l'actual altar de guix
. L'any 2001 l'ermita passa a mans municipals i es restaura la façana .
Es tracta d'un lloc amb gran tradició popular de culte a
la Santa a un paisatge agrari molt afectat pel pas de l'Autopista AP7 que en
part pateix certa la condició de marginalitat que proporciona aquesta via de
gran trànsit i poc curosa amb el paisatge a seu traçat i construcció . El tossal amb bosc frondós al seu voltant crea un ambient agrest i atractiu a l'entorn de
l'ermita .
L'arquitectura de l'ermita presenta certa complexitat ja
que ha d'haver construït en diverses etapes , de manera que presenta una
arquitectura pròpia d'un petit oratori a la part de l'actual presbiteri i una
ampliació posterior , de dimensions més generoses i d'estructura diferent a la
nau principal .
El cos més profund té una amplada més ajustada , una
estructura de murs de càrrega amb volta de canó que cobreix l'espai , , una
volta impostada per un ressalt que arriba fins a la qual és l'estructura
adossada de la nau principal . Aquesta nova estructura és més àmplia, més
complexa , formada per dos arcs faixons sobre els quals descansa una volta
arestosa amb capelles internes que prenen la forma de sengles cors laterals ,
tancats per un arc carpanell sobre la nau central i protegits els balcons per
baranes de fusta de disseny molt popular , i als quals s'accedeix per unes
petites escales de cargol.
El conjunt de voltes, balcons , capelles , el petit
púlpit, creen un ambient intimista i molt popular . Els paviments rajola
hidràulica en blanc i negre formen dibuixos amb certa complexitat .
La nau es completa amb una petita sagristia excavada en roca i coberta amb una prolongació del ràfec de la coberta de la
nau del presbiteri . La façana és molt senzilla i es remata amb una espadanya
d'una única campana . Al lateral oest se situa un porxo cobert recentment
restaurat , sense excessiu interès .
És de destacar la glorieta situada enfront de l'ermita ,
un plànol aterrazado limitat per un banc corregut que s'ajusta a l'orografia
del turó sobre la qual se situa l'ermita . La vista des d'ella era immillorable
, albirant la vega de l'Algar , la Pila i Altea al fons , L'Autopista AP7 ha
alterat de manera radical el paisatge és necessària certa regeneració
paisatgística.
Documentación parcial del Catàleg de Bens Culturals. 2013.. Autors, M del Rey, P. Soler i J. Martínez
La ermita de Santa Bárbara está
situada en la partida del Cascall, cohesiona el espacio existente entre el
margen izquierdo del río Algar y el Poblet d’Altea la Vella, ocupado por las
partidas del Cascall, Sogai y la Foia. Este espacio agrario cuenta con
población estable desde inicios del siglo XVII.
La actual ermita es el resultado de
diferentes ampliaciones y reformas a partir de una antigua ermita anterior a
1759. Se tiene constancia documental de una ampliación realizada en ese año,
sobre una construcción anterior no datada.
Es una de las ermitas más antiguas
de Altea y de las más activas a lo largo del tiempo. Junto a la festividad de
su patrona en ella se han celebrado numerosos actos litúrgicos –bautizos,
comuniones, matrimonios- hasta la década de 1950 el cura de Altea la Vella
celebraba misa los domingos.
Desde su creación y posiblemente
hasta finales del siglo XIX, dispuso de ermitaño que residía en una estancia
anexa al edificio y cuidaba del templo. No se conocen actuaciones
arquitectónicas hasta mediados del siglo XX cuando fue restaurada. En 1955 se
construye el actual altar de yeso. En el año 2001 la ermita pasa a manos
municipales y se restaura la fachada.
Se trata de un lugar con gran tradición
popular de culto a la Santa en un paisaje agrario muy afectado por el paso de
la Autopista AP7 que en parte sufre cierta la condición de marginalidad que
proporciona esta vía de gran tráfico y poco cuidadosa con el paisaje en su
trazado y construcción. La colina con bosque frondoso a su alrededor crea un
ambiente agreste y atractivo en el entorno de la ermita.
La arquitectura de la ermita
presenta cierta complejidad ya que debe haberse construido en diversas etapas,
de manera que presenta una arquitectura propia de un pequeño oratorio en la
parte del actual presbiterio y una ampliación posterior, de dimensiones más
generosas y de estructura distinta en la nave principal.
El cuerpo más profundo tiene una
anchura más ajustada, una estructura de muros de carga con bóveda de cañón que
cubre el espacio,; una bóveda impostada por un resalte que llega hasta la que
es la estructura adosada de la nave principal. Esta nueva estructura es más
amplia, más compleja, formada por dos arcos fajones sobre los que descansa una
bóveda aristada con capillas internas que toman la forma de sendos coros
laterales, cerrados por un arco carpanel sobre la nave central y protegidos los
balcones por barandas de madera de diseño muy popular, y a los que se accede
por unas pequeñas escaleras de caracol.
El conjunto de bóvedas, balcones,
capillas, el pequeño púlpito, crean un ambiente intimista y muy popular. Los
solados baldosa hidráulica en blanco y negro forman dibujos con cierta
complejidad.
La nave se completa con una pequeña
sacristía casi excavada en roca y cubierta con una prolongación del alero de la
cubierta de la nave del presbiterio. La fachada es muy sencilla y se remata con
una espadaña de una única campana. En el lateral oeste se sitúa un porche
cubierto recientemente restaurado, sin excesivo interés.
Es de destacar la glorieta situada
frente a la ermita, un plano aterrazado limitado por un banco corrido que se
ajusta a la orografía de la colina sobre la que se sitúa la ermita. La vista
desde ella era inmejorable, divisándose la vega del Algar, la Pila y Altea al
fondo, La Autopista AP7 ha alterado de manera radical el paisaje siendo
necesaria cierta regeneración paisajística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario