La seua
qualitat arquitectònica i el valor del paisatge circumdant, aconsellen
incloure en el llistat de BRL com a representació de l'arquitectura suburbana i
d'esplai de l'últim terç del segle XIX , arquitectura pròpia de certa l'alta
burgesia assentada a Altea com a lloc d'esbarjo.
L'edifici
de Villa García és un palauet academicista hui remodelat , però que conserva el
caràcter d'element exempt i la seua estructura de façanes i coberta . Un
edifici construït a finals del segle XIX i del qual ens dóna referència R.
Llorens ( 1983 , p . 261 ) quan indica: " ---- ser construïda pel cantant
d'òpera Ernesto Sagi - Barba i la seua dona Luisa Vela, per la qual cosa duia el
rètol" vila Sagi-Vela ". Ser adquirida en els anys 1930 per don José
García , i d'aquí , per la seua llarga permanència , prenc el nom , avui
difícil d'oblidar , mentre que el primer ha passat al bagul dels records . El
matrimoni Sagi - Vela particupaba en la vida alteana , i en les festes del
Crist o del Consol acudien a l'església a cantar les seus motets i sols, fins
que la murmuració els va obligar a anar d'Altea..."
La seua
arquitectura de palauet de dues crugies i compost amb cinc obertures en façana
amb dos nivells, cobert a quatre aigües i amb un frontó eclèctic al centre de
la cornisa. En l'actualitat els espais interiors han perdut cert interès per la
subdivisió realitzada , encara que això no ha estat obstacle per a la pèrdua
d'interès de la peça a nivell volumètric , de façanes i paisatgístic .
L'interior inclou , deslocalitzats , alguns elements de gran valor provinents
de l'arquitectura original : fusteria en portes i finestres , vidrieres
historicistes i sobre tot això, els balustres i el pom de l'antiga escala, avui
reubicada . Aquests elements , alhora que els panells ceràmics de les terrasses,
s'atribueixen en el seu disseny inicial a l'arquitecte A. Gaudi, amic d'Ernesto
Sagi, el primer propietari de la casa , i qui la va construir , catalans i
amics entre si.
S'insereix
en un enclavament paisatgístic de gran interès, ja que s'eleva sobre una
plataforma que domina les afloraments volcànics que trobem abundantment en
aquestes costes, conservant fins i tot el seu antic tancament i restes dels
quals va ser el jardí i parc domèstic original. L'arbrat adult que inclou de
Pinus halepensis contribueixen a la qualitat del paisatge, només trencat per
l'existència del inqualificable port esportiu que s'estén davant les terrasses
Su calidad arquitectónica y el valor del
paisaje circundante incluyen a este edifcio en el listado de BRL alteanos como
representación de la arquitectura suburbana y de recreo del último tercio del
siglo XIX, arquitectura propia de una cierta la alta burguesia o de aquella
bohemia de finales del Ochocientos e inicios del s XX, asentada en Altea como
lugar de recreo.
El edificio de Villa García es un palacete
academicista hoy remodelado, pero que conserva el carácter de elemento exento y
su estructura de fachadas y cubierta. Un edificio construido a finales del
siglo XIX y del cual nos da referencia R. Llorens (1983, p. 261) cuando
indica:” ----fue construida por el cantante de ópera Ernesto Sagi-Barba y su
esposa Luisa Vela, por lo que lucio el rótulo “villa Sagi-Vela” .Fue adquirida
en los años 1930 por don José García , y de ahí, por su larga permanencia, tomo
el nombre, hoy difícil de olvidar, mientras que el primero ha pasado al baúl de
los recuerdos. El matrimonio Sagi-Vela particupaba en la vida alteana, y en las
fiestas del Cristo o del Consuelo acudían a la iglesia a cantar sus motetes y solos, hasta que la murmuración
les obligó a irse de Altea…. “
Su arquitectura de palacete de dos crujías y
compuesto con cinco vanos en fachada con dos niveles, cubierto a cuatro aguas y
con un frontón ecléctico en el centro de la cornisa. En la actualidad los
espacios interiores han perdido cierto interés por la subdivisión realizada,
aunque ello no ha sido óbice para la pérdida de interés de la pieza a nivel
volumétrico, de fachadas y paisajístico. El interior incluye, deslocalizados,
algunos elementos de gran valor provenientes de la arquitectura original:
carpintería en puertas y ventanas, cristaleras historicistas y sobre todo ello,
los balaustres y el pomo de la antigua escalera, hoy reubicada. Estos
elementos, a la vez que los paneles cerámicos de las terrazas, se atribuyen en
su diseño inicial al arquitecto A. Gaudi, amigo de Ernesto Sagi, el primer
propietario de la casa, y quien la construyó, catalanes y amigos entre sí.
Se inserta en un enclave paisajístico
de gran interés, ya que se eleva sobre una plataforma que domina las
afloraciones volcánicas que encontramos abundantemente en estas costas,
conservando incluso su antiguo cierre y restos de los que fue el jardín y
parque doméstico original. El arbolado adulto que incluye de pinus halepensis
contribuyen a la calidad del paisaje, solo roto por la existencia del
incalificable puerto deportivo que se extiende frente a las terrazas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario